FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició de qui es conforma a la probitat, al deure, la qual el fa digne de l'estima de la gent. Dubtar de l'honra d'una persona. La seva honra és immaculada. Castedat en una dona. Honor, motiu d'orgull, de glòria. És una honra per als pares de tenir un fill com aquest. No m [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc. El rei resideix a la capital. El fill gran té el seu domicili a Tarragona, però resideix sis mesos a Castelló. En ell resideix la suprema autoritat. Algú, estar-se en el lloc on exerceix una funció. Els bisbes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els soldats es revoltaren. Revoltar-se un fill contra el seu pare. Provocar un viu sentiment d'indignació (a algú). Aquesta injustícia em revolta. Això revolta el cor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De vosaltres, de vós, pertanyent a vosaltres, a vós. Vosaltres, calleu: deixeu parlar els vostres adversaris. Vós i el vostre fill gran. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de vosaltres, de vós. Darrere vostre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar sentiment, saber greu. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! Li ha dolgut molt de perdre aquesta ocasió. voler i doler V. voler¹. Sentir aflicció, dolor. Es dol molt dels renys. Des que va caure es dol molt dels ronyons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que ha anat molt malament, que no ha reeixit, etc. El concert ha estat un desastre. Persona que ho fa tot malament, que en res no reïx, etc. El seu fill és un desastre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares. Lligam entre dues coses l'una de les quals descendeix, ha sortit, de l'altra. Determinar la filiació d'un llenguatge. filiació semàntica Derivació o designació sinonímica. Pertinença a una tendència, a un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha perdut la raó, que pateix d'una malaltia mental. Tornar-se boig. Té un fill boig. Un hospital de bojos. Tenir una arrel de boig. Córrer com un boig. Que experimenta intensament un sentiment, una passió, etc. Boig d'alegria, plorava i reia alhora. Estar boig per una dona [...]
