La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l'oració. Per exemple:
Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).
Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa a, tocant a, a [...]
L'adjectiu compost comptable administratiu s'escriu
separat, sense guionet i sense cap conjunció que uneixi un i altre
formant. Quan s'ha de flexionar en gènere i nombre, ho fan els dos
membres que el componen. Per exemple: tècnic comptable
administratiu, gestió comptable administrativa [...]
els anys noranta Quan es fa referència a una dècada, no s'ha de fer concordar en nombre la dècada i el mot anys (els anys norantes), sinó que cal escriure el numeral en singular: els anys noranta, els anys trenta, etc. [...]
El quantificador bastant presenta flexió tant pel que fa al gènere com pel que fa al nombre: bastant, bastanta, bastants, bastantes. Per exemple:
Fa bastant de temps que viuen a Cadaqués.
Hi ha bastanta roba per plegar.
Bastants amics seus vindran a la festa.
En aquesta sala hi caben bastantes [...]
paraula catalana equivalent a promedio i media és mitjana. La mitjana és el resultat de dividir la suma d'un nombre determinat de quantitats per aquest mateix nombre. Per exemple:
La mitjana d'edat del grup és de 35 anys.
Un traductor guanya de mitjana 1500 euros al mes.
La mitjana de gols de la Lliga [...]
Les formes multiplicant i multiplicand tenen significats diferents.
El mot multiplicant és el gerundi del verb multiplicar. Per exemple: Multiplicant aquest número per aquesta xifra, obtindràs el resultat.
En canvi, el mot multiplicand és el nombre que s'ha de multiplicar per un altre. Per [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en [...]
, etc.
Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:
quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences [...]
Fitxa
6162/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
La ce trencada ('ç')
Ortografia de la essa sorda: 'c' o 'ç'?
Resposta
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç, etc.
Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:
quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences, eficaç-eficaços-eficaces, feliç-feliços-felices, fiança-fiances, etc.
quan es conjuga un verb: començo-comences-comença-comencem-comenceu-comencen, etc.
quan es formen derivats: audaç-audàcia, veloç-velocitat, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies c i ç.
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma.
S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans).
S'escriu [...]
En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple:
En aquella reunió hi havia massa directius.
Vaig conèixer força noies durant aquell estiu.
Ja tinc prou diners per anar de vacances.
Ara bé, en els registres informals i en [...]
Fitxa
6162/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
La ce trencada ('ç')
Ortografia de la essa sorda: 'c' o 'ç'?
Resposta
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç, etc.
Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:
quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences, eficaç-eficaços-eficaces, feliç-feliços-felices, fiança-fiances, etc.
quan es conjuga un verb: començo-comences-comença-comencem-comenceu-comencen, etc.
quan es formen derivats: audaç-audàcia, veloç-velocitat, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies c i ç.