Resultats de la cerca bàsica: 53
|
21.
cap 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
primer dia de l'any. cap d'any Aniversari. cap de mes Els darrers dies del mes. cap de setmana Temps de lleure entre el dia que acaba la setmana de treball i el de reprendre'l, generalment dissabte i diumenge. cap d'ala Persona eminent en un ram d'activitat. cap de brot El millor de la [...]
cap1
|
|
22.
Ser o estar: ser davant de locatius
Font
Fitxes de l'Optimot
preposició que introdueix l'expressió temporal. Aquesta construcció, però, és pròpia de registres col·loquials. Per exemple:
Som a dissabte o Som dissabte.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.2, 22.3.2.1 i 31.2.3d)
[...]
|
|
23.
'mentre', 'mentrestant' o 'mentre que'? / 'mentres' o 'mentre'?
Font
Fitxes de l'Optimot
exemple:
Vindré dissabte; mentrestant, fes el que puguis.
L'ús de la conjunció mentre amb el valor de mentrestant no és adequat. Per exemple:
Ves fent cua; jo, mentrestant, aparcaré el cotxe (i no Ves fent cua; jo, mentre, aparcaré el cotxe).
mentre que
Mentre que (i no mentres que) és una locució [...]
|
|
24.
Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
|
|
25.
Com es diu parapente en català? / ala de pendent
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Esport
parapent també designa la modalitat de vol lliure que consisteix a llançar-se suspès
d'un parapent des del pendent d'una muntanya en direcció a la vall. Per tant, es pot dir: Aquest dissabte aniré a fer parapent.
Per designar tant el planador com la modalitat de vol també es pot fer servir el terme [...]
|
|
26.
Usos de per i per a per expressar àmbit d'aplicació / Usos de per i per a per expressar opinió
Font
Fitxes de l'Optimot
ha un quantificador, com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, un adjectiu com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres. Per exemple:
Per a la feinada que tinc, el dissabte resultarà insuficient.
No hi ha prou salsa per als calçots que hem fet.
És un gran plaer per a mi [...]
|
|
27.
mobilitat en cap de setmana
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme el dissabte i el diumenge entre el lloc de residència i un altre lloc, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents. [...]
|
|
28.
sàbat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Dissabte, setè dia de la setmana hebrea. [...]
|
|
29.
sábado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dissabte. 2 relig [de los judíos] sàbat, dissabte. 3 hacer sábado [limpiar a fondo] fer dissabte. 4 Sábado de Gloria (o Santo) Dissabte Sant (o de Glòria). [...]
|
|
30.
sabatí
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ina adj 1 [del dissabte] sabatino -na, sabático -ca. f 2 crist [ofici] sabatina. [...]
|
cap1
1 1 m. [LC] [MD] Part superior del cos humà separada del tronc pel coll. Tenir el cap gros, petit, ample, estret, llargarut. Girar el cap endarrere. Treure el cap per la finestra. L'han ferit al cap. Li van obrir, badar, el cap d'un cop de pedra. Vaig pegar un cop de cap a la paret. Topar de cap contra una branca. Rematar una pilota de cap. Caminar cap per avall i cames enlaire. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny.
1 2 m. [LC] [ZOA] Part anterior d'un gran nombre d'animals on hi ha els principals centres nerviosos i els òrgans dels sentits.
1 3 [LC] cap blanc Cap amb tots els cabells blancs.
1 4 [LC] cap d'escarola Cap amb cabells curts i caragolats.
1 5 [LC] cap de turc Persona a qui hom fa responsable d'alguna cosa sense ésser-ho.
1 6 [LC] cap pelat Cap sense cabells.
1 7 [LC] de cap loc. adv. a ) Anant primerament el cap. Tirar-se de cap al mar.
1 7 [LC] de cap loc. adv. b ) Directament i sense torbar-se. A cops i empentes el van portar de cap a les masmorres.
1 8 [LC] entre cap i coll loc. adv. a ) A la base del crani. Li ha tirat una pedra entre cap i coll.
1 8 [LC] entre cap i coll loc. adv. b ) per ext. Estava malalt, i aquella notícia em va caure entre cap i coll. Durant tot el sermó ens ha anat engegant llatinades entre cap i coll.
1 9 [LC] fer a algú un cap nou Pegar-li.
1 10 [LC] anar a algú el cap entorn [o anar-se'n el cap a algú] Rodar el cap a algú.
1 11 [LC] amb el cap alt [o amb el cap ben alt] loc. adv. Sense avergonyir-se.
1 12 [LC] anar cap baix Estar trist, capficat.
1 13 [LC] anar cap per avall una cosa Anar malament, al revés del que un voldria.
1 14 [LC] de cap a peus loc. adv. a ) De dalt a baix. M'ha mirat de cap a peus. Anava mudat de cap a peus.
1 14 [LC] de cap a peus loc. adv. b ) Totalment. És un negoci equivocat de cap a peus.
1 15 [LC] no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni cap ni centener] No tenir una cosa cap ni peus.
1 16 [LC] no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus] No tenir ordre ni concert, ésser un disbarat.
1 17 [LC] sense cap ni centener loc. adj. Sense cap ni peus. És una història sense cap ni centener.
1 18 [LC] sense cap ni peus loc. adj. Sense sentit. És una història sense cap ni peus.
2 1 m. [LC] El cap considerat com el seient de l'intel·lecte: facultats mentals, talent, judici, seny. Tenir cap. Tenir molt de cap, poc de cap.
2 2 [LC] anar-se'n a algú alguna cosa del cap Oblidar-la, esborrar-se-li de la memòria.
2 3 [LC] cap calent Persona que s'avara fàcilment, que té opinions polítiques avançades.
2 4 [LC] dur una cosa de cap Tenir la ferma intenció de fer-la.
2 5 [LC] ésser un cap boig [o ésser un cap calent, o ésser un cap d'estornell, o ésser un cap de pardals, o ésser un cap desgavellat, o ésser un cap de trons, o ésser un cap fluix, o ésser un cap lleuger, o ésser un cap verd] No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger.
2 6 [LC] ésser un cap buit [o ésser un cap d'ase, o ésser un cap de carabassa, o ésser un cap de meló] Ésser neci, ignorant.
2 7 [LC] ésser un cap de ferro Ésser incansable pel que fa al treball mental.
2 8 [LC] ésser un mal cap Ésser una persona perduda, disbauxada.
2 9 [LC] fer del seu cap Fer per si mateix, per pròpia iniciativa.
2 10 [LC] fer el cap viu Estar alerta, amatent.
2 11 [LC] passar a algú una cosa pel cap Acudir-se-li.
2 12 [LC] perdre el cap Perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment.
2 13 [LC] posar a algú un cap com un tabal [o posar a algú un cap com tres quartans] Marejar-lo a força de parlar.
2 14 [LC] posar-se al cap alguna cosa Proposar-se decididament de fer-la.
2 15 [LC] tenir el cap a tres quarts de quinze Estar completament distret d'allò que fa al cas.
2 16 [LC] tenir el cap com un bombo [o tenir el cap com un timbal] Sentir mareig o malestar a causa d'una insistència molesta, generalment sorollosa.
2 17 [LC] tenir el cap dur Tenir dificultat a comprendre les coses.
2 18 [LC] tenir el cap ple de serradures No tenir seny, ésser irreflexiu.
2 19 [LC] tenir el cap ple de vent (o de fum, o de pardals, o de grills, etc.) Ésser lleuger, vanitós, etc.
2 20 [LC] tenir un bon cap Tenir un cap ben organitzat.
2 21 [LC] treure del cap a algú alguna cosa Fer-l'en desistir.
2 22 [LC] treure's del cap una cosa Inventar-la, idear-la.
3 1 m. [LC] Individu com a membre d'una col·lectivitat. En toquen tres trossos per cap. A tant per cap.
3 2 [AGR] [LC] cap de bestiar Individu que forma part d'un bestiar. Cent caps de bestiar.
3 3 [LC] cap per cap loc. adv. Tant per tant.
3 4 [ED] [LC] tants caps tants barrets Expressió que indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres.
4 1 m. [AGF] [LC] Punta, extrem, d'una cosa, especialment l'extrem superior. El cap del nas, de la llengua. Els caps dels dits. El cap del fèmur. El cap i la cua d'una columna en marxa. Els dos caps d'una corda, d'una barra. El cap d'una destral. Recórrer un carrer d'un cap a l'altre. El cap de dalt i el cap de baix d'un tap. Aquest blat ja comença a tenir caps, treu brins.
4 2 [LC] anar a l'altre cap de món Anar molt lluny.
4 3 [AGA] [LC] cap d'un camp [o cap mort d'un camp] Andana 1.
4 4 [LC] cap de casa Golfa.
4 5 [GG] [LC] [ME] cap de fibló Mànega 3.
4 6 [IMI] [LC] cap de llinyol Tros de llinyol.
4 7 [GL] cap de mina a ) La part més endinsada d'una mina.
4 7 [GL] cap de mina b ) Indret on neix l'aigua d'una mina.
4 8 [LC] [TRA] cap de mort Peça de fusta situada a l'extrem superior de la roda de proa.
4 9 [GG] [LC] [ME] cap de núvol a ) Núvol fragmentat del qual cau una gotellada.
4 9 [ME] cap de núvol b ) Gotellada que cau d'un cap de núvol.
4 10 [DE] [LC] cap de pont Tros petit de terreny que un exèrcit aconsegueix d'ocupar a l'altra banda d'un riu, en territori enemic, des d'on pren embranzida.
4 11 [GL] cap de riu Part sobresortint d'un delta.
4 12 [LC] prendre algú de cap d'esquila [o tenir algú de cap d'esquila] Agafar-li malvolença.
4 13 m. [GG] [GL] [LC] Punta de terra que entra mar endins. El cap de Creus. El cap de Bona Esperança.
4 14 m. [LC] Tros de corda, especialment en nàutica.
4 15 m. pl. [IMF] [IMI] Trossos de fils de cotó procedents de sobralles dels telers que, untats amb oli o petroli, s'empren per a untar i netejar màquines, motors i eines, i que, embolicats amb un drap de fil, constitueixen la monyeca dels envernissadors.
4 16 m. [IMI] Cabota d'un martell, d'un mall, etc.
4 17 m. [AF] Part superior del tall d'un llibre.
5 1 m. [HIG] En heràld., peça col·locada en faixa tocant la vora superior del camper, d'una amplària igual a un terç de l'alçària de l'escut.
5 2 m. [HIG] Part superior del camper on se situa un cap.
6 1 m. [LC] cap d'any a ) El primer dia de l'any.
6 1 m. [LC] cap d'any b ) Aniversari.
6 2 [LC] cap de mes Els darrers dies del mes.
6 3 [LC] cap de setmana Temps de lleure entre el dia que acaba la setmana de treball i el de reprendre'l, generalment dissabte i diumenge.
7 1 m. [LC] cap d'ala Persona eminent en un ram d'activitat.
7 2 [LC] cap de brot El millor de la seva espècie, el més eminent. Els caps de brot de l'antiga cavalleria.
7 3 [LC] cap de taula Lloc d'honor en una taula.
7 4 [LC] de cap d'ala loc. adj. Que excel·leix en el seu ram.
7 5 [LC] de cap de brot loc. adj. De primera qualitat, excel·lent. Té una prosa de cap de brot, realment finíssima.
8 1 m. [LC] donar cap a una cosa Portar-la a cap.
8 2 [LC] fer cap Arribar, comparèixer, en un lloc. Demà farem cap a Tarragona. On fa cap, aquest camí?
8 3 [LC] no saber per quin cap començar [o no saber per quin cap posar-s'hi] No saber per on començar una feina, una obra, etc.
8 4 [LC] portar a cap una cosa Executar-la, realitzar-la. Volen portar a cap una nova revista.
8 5 [LC] sortir a cap d'una cosa Pervenir a acabar-la.
8 6 [LC] tenir una cosa pel cap dels dits Saber-la molt bé, dominar-la.
8 7 [LC] tornar a prendre el cap del fil Continuar el discurs o el tema interromput.
8 8 [LC] treure cap Venir al cas, venir a propòsit. Això no treu cap a res. A què treu cap que no el vulguis rebre?
8 9 [LC] treure el cap del fil Esbrinar l'origen d'una cosa.
9 1 [LC] al cap i a la fi [o al cap darrer, o al cap i a l'últim] loc. adv. Capdavall 2.
9 2 [LC] al cap de loc. prep. Després de. Al cap d'una estona. Al cap d'un any. Al cap de vuit dies.
9 3 [LC] de cap a cap loc. adv. a ) D'un extrem a l'altre.
9 3 [LC] de cap a cap loc. adv. b ) Totalment. Això, ho has copiat de cap a cap d'algun llibre.
9 4 [LC] de cap i de nou loc. adv. Una altra vegada des del començament. Aquesta còpia t'ha sortit malament: has de fer-la de cap i de nou.
9 5 [LC] pel cap alt loc. adv. No pas més que.
9 6 [LC] pel cap baix loc. adv. Almenys, si no més.
10 m. [AGR] cap de moro Cavall, sovint negre, amb el cap molt més fosc que la resta del cos.
11 m. [IMF] cap de frare Eina que serveix per a aixamfranar forats cilíndrics de tal manera que puguin allotjar la cabota dels caragols de cap o d'altres tipus.
12 m. [EL] cap magnètic Transductor electromagnètic que transforma els senyals magnètics en elèctrics, i viceversa, emprat per a l'enregistrament, la reproducció o l'esborrament de la informació.
13 1 m. i f. [AD] [PO] [PR] Persona que ocupa el primer lloc, que presideix o té a les seves ordres els altres. Cap de bàndol, cap de motí. Cap d'estació.
13 2 m. i f. [DE] [LC] [PR] Persona que exerceix el comandament d'una unitat militar.
13 3 m. i f. [HIG] Persona que ostenta la representació d'una casa reial o senyorial, o que en té l'autoritat.
13 4 m. i f. [HIG] Persona que ostenta la representació d'un llinatge o família, o d'una línia o branca genealògica.
13 5 [AGA] [LC] [PR] cap d'era Persona que dirigeix la batuda.
13 6 [LC] [PO] cap d'estat Persona que representa o que exerceix la suprema autoritat de l'Estat.
13 7 [PE] cap d'estudis Professor que dirigeix els estudis en un centre docent i té per funcions l'elaboració d'horaris, la supervisió dels programes i exàmens, la disciplina acadèmica, etc.
13 8 [LC] cap de casa Membre principal de la família, persona que té l'autoritat dins d'ella.
13 9 [AGA] [LC] [PR] cap de colla Persona que mana i dirigeix el treball d'una colla de treballadors.
13 10 [LC] cap de dol Persona o persones que presideixen el dol en un enterrament o en uns funerals.
13 11 [LC] [PO] cap de govern Persona que presideix un govern.
13 12 [LC] [PR] cap de pastera Macip major de forn o fleca.
13 13 [HIH] [LC] cap de taula Persona que presideix la taula.
13 14 [LC] cap quadriller Cap de colla.
13 15 [LC] [PR] en cap loc. adj. Que ocupa el primer lloc d'una jerarquia. Conseller en cap. General en cap.
14 1 m. [LC] Ciutat o vila principal. Cap de regne, cap de província.
14 2 [LC] cap de partit Ciutat o vila capital d'un partit judicial o governatiu.
15 m. [LC] [ZOM] cap d'olla Mamífer cetaci, de 6 o 7 metres de llarg (Globicephalus melas ).
16 m. [LC] [ZOR] cap de bou Capgròs 2.
17 m. [ZOP] cap d'ase Viret.
18 m. pl. [BOS] [LC] caps blancs Mateta grisenca i decumbent de la família de les crucíferes, de fulles estretament lanceolades, flors blanques i oloroses, agrupades en nombrosos raïms densos, i fruit en silícula plana, que es fa sobretot en ermots i vores de camins (Alyssum maritimum ).
19 m. pl. [BOS] caps blaus Lluqueta.
20 m. pl. [BOS] [LC] caps d'ase a ) Tomanyí 1.
20 m. pl. [BOS] [LC] caps d'ase b ) Tamborino.
20 m. pl. [BOS] [LC] caps d'ase c ) Cardigassa 1.
21 m. [BOS] cap d'ocell Xenixell.