FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De manera que cada cosa d'una sèrie concerneix una cosa d'una altra sèrie o s'hi correspon. Els femenins dels noms porc, cavall i ase són respectivament truja, egua i somera. [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions. Exemples: la Tisó (espasa) l'Excalibur (espasa) el Pi de les Tres Branques [...]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'original i la màxima proximitat
entre els textos de partida i els d'arribada.
Per a aquest tipus de noms, els criteris de traducció més habituals són la traducció
del nom pel seu equivalent lingüístic en la llengua d'arribada (Departament de
Cultura per Departamento de Cultura) o bé pel seu equivalent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliçó del martirologi romà en què estan escrits els noms i els fets dels sants de cada dia. Primer dia de cada mes segons el calendari romà antic. calendes gregues Temps que no vindrà mai. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'tot', especialment usat amb noms de pobles, de societats, etc., per a designar la unió o el lligam entre els pobles, les societats, etc., constituents. Ex.: pangermanisme, paneslavisme, panhel·lenisme, panislamisme, pancatalanisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot cetona, emprada per a formar noms de compostos derivats d'una cetona, o que tenen una estructura pseudocetònica, o que contenen en la seva molècula un grup carbonil cetònic. Ex.: cetoxima; cetohexosa; cetoàcid, cetoèster. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegit a la fi. Afix que segueix un radical o un mot i que alhora pot estar seguit per altres afixos. Molts noms abstractes que designen qualitats es formen afegint el sufix -or als adjectius corresponents. Un sufix àton, tònic. sufix nominal Sufix nominalitzador. [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
Els noms de les empreses responen a la voluntat expressa dels propietaris i, per tant, queden dins de l'esfera estrictament privada, com passa amb els noms de persona. És per això que, com a regla general, no s'han de traduir. Per exemple:
Industria Española del Aluminio
Laboratorios Esteve [...]
