Resultats de la cerca bàsica: 674

121. Traducció de toponímia aranesa / Traducció de noms de lloc aranesos
Font Fitxes de l'Optimot
Els topònims aranesos en un text en català es poden escriure en aranès o bé en la forma traduïda al català, si és que en tenen. Sigui quin sigui el criteri escollit, convé mantenir-lo a dins del mateix text per coherència. Per exemple:  Bausen (o Bausén, en català) Bossòst (o Bossost) Canejan  Mi [...]
122. castellanitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., castellans. Revestir de la forma castellana. No sé per què s'han de castellanitzar els noms catalans. Adoptar usos, costums, maneres, etc., castellans. El burgès es castellanitzava per distingir-se del pagès. Omplir de [...]
123. llegible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser llegit. No tota la inscripció de la làpida era llegible. Procureu que els vostres noms siguin ben llegibles. Que és de lectura fàcil, agradable, etc. L'autor ha escrit una història molt llegible, de gran amenitat. Digne d'ésser llegit. Els grans [...]
124. diccionari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. diccionari de la rima Diccionari en què els mots figuren agrupats segons la rima. diccionari invers Diccionari en què els mots apareixen ordenats alfabèticament de dreta a esquerra. Llibre que ofereix per ordre alfabètic noms, fets, notícies, referents a un ordre de coneixements [...]
125. la 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma femenina de l'article definit. La meva germana i les seves amigues. Dos cops la setmana. La grossa de Nadal. La universitat de Cervera. La història universal. La una en punt. La ira dels déus. La unió fa la força. En registres informals, s'anteposa als noms propis de dona [...]
126. Funció distintiva. Noms propis referits a persones. Noms de dinasties i llinatges  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
S'escriuen amb majúscula inicial. Exemples: els Macabeus l'època dels Àustries [...]
127. bi- [o bis-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'dos', 'dues vegades', 'doblement'. Ex.: bidimensional, bilobulat, bipartidisme, biplaça, bisanual. Prefix emprat per a formar noms de compostos en què l'element o el grup al nom dels quals s'anteposa estan en doble proporció que en un altre compost. Ex [...]
128. col·lectiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un nom col·lectiu. Relatiu o pertanyent als noms col·lectius. Un sufix col·lectiu. Conjunt de persones que tenen alguna cosa en comú. El col·lectiu de les dones, el col·lectiu dels treballadors d'un ram. [...]
129. pràctic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
home pràctic. [en la forma del femení singular, anteposat a certs noms] Gairebé completa. Els professors han denunciat la pràctica desaparició del grec dels plans d'estudi. La pràctica totalitat dels assistents va estar d'acord amb la proposta. Coneixedor de quelcom per la [...]
130. Majúscules i minúscules de noms de rutes, vies d'escalada, camins, etc.
Font Fitxes de l'Optimot
aquest cas, la forma camí és genèrica i només el nom propi s'escriu amb majúscules inicials. En l'àmbit de l'excursionisme, hi ha noms de rutes, camins i travesses en què les designacions genèriques s'escriuen amb majúscula inicial si les formes en qüestió s'han consolidat o responen a una denominació [...]
Pàgines  13 / 68 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>