1 v. intr. sortir(->) proveniro procedir néixer venir de emanar resultar originar-se 2 v. tr. Fer sortir del seu llit l'aigua d'un corrent per donar-li una altra direcció. desviar fillolar Cp. divertir: allunyar una cosa d'una banda fent-la anar a una altra banda. Es diu esp. d'un humor o [...]

1 menar. A veure si el puc menar a venir amb nosaltres. persuadir. L'he persuadit d'anar-se'n. convèncer fer decidir a(fer quelcom) ensibornar, induir amb raons capcioses o enganyoses. moure a Cp. tocar el botet a algú: induir-lo a dir allò que volia tenir secret, fer cantar algú, íd. 2 [...]

1 adj. adormidor somnífer hipnòtic dormitiu soporífer. Un discurs soporífer, que fa venir son. ensopidor narcòtic, que produeix un estat de sopor. Una poció narcòtica. 2 m. Agent soporífic. narcòtic anestèsic, que adorm, esp. el sentit del tacte i per tant, del dolor, encara que no faci perdre [...]

1 intempestiu desplaçat. Una qüestió desplaçada. inconvenient inadequat incongruent prematur extemporani impertinent superflu. Aquesta recomanació és supèrflua. fora de propòsit fora de lloc fora d'hora no venir a tomb(una cosa) improcedent 2 Ésser inoportú: No encaixar. Dir coses que no [...]

regressar repassar, tornar a venir pel mateix lloc. repatriar-se, tornar a la pàtria. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. Prendre(intr.). Aquesta moda, malgrat venir de París, no ha pres. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

a una qüestió. estar a la lluna venir de la lluna venir de l'hort, ignorar una cosa sabuda de tothom. no saber (algú) on té la cara, ésser molt ignorant en la seva professió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 atirar 2 Fig. magnetitzar temptar. Ja em tempta, de venir amb vosaltres, però avui no em puc moure de casa. seduir. La vostra proposició em sedueix. fascinar captivar tirar. No em tira, anar a la festa. abellir enllepolir, enllaminiro engormandir, atreure algú per mitjà de quelcom apetitós [...]

peces, venir una d'elles a sobreposar-se a l'altra. encavallar-se entrecavalcar-se encavalcar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cuita. Quan ho va saber, va venir amb gran cuita. ànsia, en la frase donar-se ànsia. precipitació. Obrar amb precipitació. maseco masega, presses amb empentes, d'on hom surt masegat. aire, en la frase donar-se aire. Apa, noi, dona't aire, si no vols perdre el tren. 2 pl. Acció d'apressar-se [...]