La formació d'abreviatures parteix d'un seguit de criteris que convé tenir en compte i aplicar.
Una abreviatura nova no pot ocupar mai els mateixos espais que el mot sencer o gairebé els mateixos. Exemples d'abreviatures no recomanables:
obr. (obra)
secc. (secció)
No obstant això, i encara que [...]
formació dels plurals. Per exemple:
admdor. (administrador) / admdors. (administradors)
Sr. (senyor) / Srs. (senyors)
ctra. (carretera) / ctres. (carreteres)
pda. (pujada) / pdes. (pujades)
S'han de respectar les variacions de les preposicions i els articles de les abreviatures compostes. Per exemple [...]
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:
gener: gen.
febrer: febr.
març: no s'abreuja
abril: abr.
maig: no s'abreuja
juny: no s [...]
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers.
Per exemple:
l'apt. 210 de Girona ('l'apartat')
nota de l'ed. ('l'editor')
l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
es produeixen canvis ortogràfics en la formació dels ordinals. Per exemple, a cinquè, cinquena... la c final de cinc es converteix en qu; a novè, novena... la u de nou es converteix en v; a desè, desena... se substitueix la u de deu per s.
Hi ha ordinals que presenten una segona forma presa [...]
Una abreviatura és un escurçament gràfic d'un mot o d'un sintagma (grup de mots), que es forma suprimint lletres internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra.
Quan es tracta d'abreviatures d'un sol mot, s'anomenen abreviatures simples. Per exemple:
pl. (plaça)
p/ (pagaré)
Si es [...]
Fitxa
6723/3Darrera versió: 11.06.2021
Títol
Abreviatures dels mesos de l'any
Resposta
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:gener: gen. febrer: febr. març: no s'abreuja abril: abr. maig: no s'abreuja juny: no s'abreuja juliol: jul. agost: ag. setembre: set. octubre: oct. novembre: nov. desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els textos publicitaris, etc.
Un altre sistema d'abreviació dels noms dels mesos són els codis. D'aquesta manera, s'abreugen també els mesos de març, maig i juny:
gener: GN febrer: FB març: MÇ abril: AB maig: MG juny: JN juliol: JL agost: AG setembre: ST octubre: OC novembre: NV desembre: DS
Tenint en compte, doncs, que hi ha dos sistemes a l'hora d'abreujar els mesos, cal adoptar un dels dos criteris (abreviatura o codis) i mantenir-lo al llarg d'un document per coherència.
Les abreviatures, com a representació escurçada d'un altre mot, no s'han de partir a final de ratlla. Tampoc no s'han de separar, en un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot o la xifra que acompanya. La majoria de programes de tractament de textos inclouen combinacions de tecles que permeten [...]
Les abreviatures s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriuria el mot o el sintagma que abreugen. Per exemple:
Núm. de sèrie: 24-3245 [a inici de ratlla]
...està inscrit en el curs (matrícula núm. 27564)
Són una excepció a aquesta regla les formes [...]
En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:
La reunió començarà a les 11, a-
prox., perquè hi ha altres reunions abans.
cal fer:
La reunió començarà a les 11, aprox.,
perquè hi ha altres reunions abans.
Tampoc no s'ha de separar, en [...]
Fitxa
6723/3Darrera versió: 11.06.2021
Títol
Abreviatures dels mesos de l'any
Resposta
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:gener: gen. febrer: febr. març: no s'abreuja abril: abr. maig: no s'abreuja juny: no s'abreuja juliol: jul. agost: ag. setembre: set. octubre: oct. novembre: nov. desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els textos publicitaris, etc.
Un altre sistema d'abreviació dels noms dels mesos són els codis. D'aquesta manera, s'abreugen també els mesos de març, maig i juny:
gener: GN febrer: FB març: MÇ abril: AB maig: MG juny: JN juliol: JL agost: AG setembre: ST octubre: OC novembre: NV desembre: DS
Tenint en compte, doncs, que hi ha dos sistemes a l'hora d'abreujar els mesos, cal adoptar un dels dos criteris (abreviatura o codis) i mantenir-lo al llarg d'un document per coherència.