81.
llit de cinc pams
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
82.
cadira
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [seient] silla. Una cadira de fusta, plegable, una silla de madera, plegable. 2 cadira curul silla curul. 3 cadira de braços sillón, poltrona, silla poltrona. 4 cadira de mà silla de manos. 5 cadira de pastor bot [eriçó] asiento de monja (o de pastor), aulaga merina, piorno azul. 6 cadira de [...]
|
83.
paciencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 paciència. 2 [galletita] pet de monja m. 3 acabar (o consumir, o agotar) la paciencia a alguien acabar (o esgotar) la paciència d'algú, fer perdre la paciència a algú. 4 acabársele (o agotársele) a uno la paciencia acabar-se-li a algú la paciència, perdre la paciència. 5 armarse de paciencia [...]
|
84.
asiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
válvula, assentament d'una vàlvula. 27 fig estabilitat f. 28 amer [asentamiento minero] colònia minera f. 29 asiento de colmenas abellar, abellera. 30 asiento de estómago racó, raconada. 31 asiento de pastor bot [Erinacea anthyllis] eriçó, coixí de monja, cadira de pastor. 32 asiento duplicado econ [...]
|
85.
llit de cinc pams
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
86.
meter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
trabajar muy pronto, el van posar a treballar molt aviat. v pron 15 ficar-se. Meterse la mano en el bolsillo, ficar-se la mà a la butxaca. 16 fer-se. Meterse monja, fer-se monja. 17 [intervenir] ficar-se. Se ha metido en negocios sucios, s'ha ficat en negocis bruts. 18 [entrometerse] ficar-se. Siempre se [...]
|
87.
religiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, monjo que viu en comunitat, per oposició a anacoreta. contemplatiu, religiós de vida contemplativa. monja(->), dit de totes les religioses. pare, membre d'una congregació. Els pares jesuïtes. frare, religiós pertanyent a un orde mendicant (franciscans, caputxins, dominicans, etc.). [...]
|
88.
milana
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
89.
aranya blanca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
90.
bo 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobirà. immillorable no haver-hi al món cosa millor que... 2 (Parlant d'una menja) exquisit suculent saborós gustós ésser mamella de monja. Fan uns pastissos que són mamella de monja. 3 (Parlant del temps) bonancenc. Fa un temps bonancenc. 4 (Moralment, d'una persona) perfecte brau [...]
1 adj. impagable, que no es pot pagar (es diu en sentit de còmic, grotesc). Feia unes bufonades impagables. no tenir preu (una cosa), ésser molt bona, en qualsevol sentit. desitjable (→) enyorable, digne d'ésser enyorat. enyorívol, que es fa enyorar per la seva bondat. abonable o abonador, que hom pot acreditar de bo. excel·lent (→), molt bo. de primera rebò boníssim òptim extra. Es un vi extra. d'allò més bo. Tenim un xampany d'allò més bo. superior perfecte eminent de qualitat sobrebò, molt bo. de cap de brot espatarrant o espaterrant (fam.). Viu en una casassa espatarrant. envejable. Tenia una salut envejable. auri o d'or. Té un cor d'or. bell. Hem tingut una bella collita. És una bella persona. diví com cal satisfactori, bastant bo. reeixit. L'arròs era molt reeixit. recomanable millor, més bo sobirà (en certes frases). Un remei sobirà. immillorable no haver-hi al món cosa millor que... 2 (Parlant d'una menja) exquisit suculent saborós gustós ésser mamella de monja. Fan uns pastissos que són mamella de monja. 3 (Parlant del temps) bonancenc. Fa un temps bonancenc. 4 (Moralment, d'una persona) perfecte brau. Es un brau minyó. bonàs, bo en excés, de bon natural. ben entranyat, que té bon cor. ésser un bonastre recte. Ésser una persona recta, justa i virtuosa. angelical, es diu esp. d'un infant. ésser un àngel ésser més bo que el pa blanc (o de fleca) ésser un bon jan ésser un janot (o un taujà), es diu d'una persona rústica, de bon caràcter. bonhomiós no fer mal ni al pa ésser un tros de pa ésser bo com el pa valer més diners que no pesa 5 Bo de salut: → sa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |