FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una cosa dividida en tres parts iguals. Un terç, 1/3. Dos terços, 2/3. fer un mal terç a algú Fer-li una mala passada, una injustícia. terç d'una antena Part de les tres que formen l'antena d'una barca. terç d'una verga Punt mitjà de qualsevol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de corda o de cable fermat per un extrem a un element mòbil de l'aparell, com ara una verga o un floc, i amb un bossell en l'altre, pel qual passa un cap de maniobra, com ara una braça o una escota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arc que transmet part de l'empenta d'una volta de la nau central a un contrafort exterior. Suport metàl·lic, soldat a la part de fora del buc d'una nau, que sosté el final de l'eix de l'hèlice. Trossa d'una verga fixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(sobre algú) per fer-li fer o dir alguna cosa. Colla'l una mica i t'ho dirà. Clavar (un caragol). Fer funcionar (el mecanisme collador) del teler. Carregar de pes (la romana del plegador) per augmentar la tibantor de l'ordit. Caragolar (la vela), plegar-la sobre la verga o botavara o un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar, subjectar. Van aferrar el jou als bous. En nàut., amarrar (la vela plegada) sobre l'antena, la verga o la botavara. Fixar fortament (l'àncora d'una embarcació) al fons. Afermar 2 1. Subjectar (un vaixell) al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l'abordatge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terrissaire hi descansi el peu. Osset situat a la part més interna de l'orella mitjana, entre l'enclusa i la finestra oval. Corda o cable que suporta, des de la verga, la corda o cable del marxapeu. Contrafort d'una serralada. Contrafort d'un mur. Massís d'obra, de pedra o de terra situat als dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura heràldica que representa una verga acoblada a una serp que té el cap a la dreta. bastó flordelisat Figura heràldica que representa un bastó amb l'extrem superior acabat en una flor de lis. bastó natural Figura heràldica que representa un bastó en la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mentre les cames fan un moviment d'extensió i contracció per ajudar la propulsió i l'estabilització del cos. Nedar a la braça. Corda que, fermada al penol d'una verga o passant per un bossell que és fix al penol o en un braçalot, serveix per a bracejar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Verga de la vela llatina fixada obliquament a l'arbre d'una nau, composta pel car i la pena. Pic1 5 1. Braç d'un molí de vent on es fixa una ala. Pal llarg i gruixut clavat a terra verticalment per a bastir-hi alguna cosa. Les antenes d'un envelat, d'una bastida. Tronc dret, gruixut i [...]