FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Castella. El poble castellà. La nació castellana. La llengua castellana. Un castellà. Una castellana. Relatiu o pertanyent a Castella o als seus habitants. Espanyol 2 . Estudiants de castellà. Moneda d'or castellana emprada al segle xv i del pes de la dobla almohade. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada del govern, la defensa i la jurisdicció d'un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà amb obligació de defensar-lo. Càrrec de govern de l'orde de l'Hospital a la Corona catalanoaragonesa. Castellà d [...]
La forma normativa d'aquest cognom és Castellà. La variant prenormativa Castellá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]
Fitxa
5144/2Darrera versió: 20.09.2011
Títol
el cognom Castellà (Castellá)
forma normativa dels cognoms
Resposta
La forma normativa d'aquest cognom és Castellà.
La variant prenormativa Castellá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.
Els primers textos que conservem de la llengua castellana són del segle XI.A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent [...]
-ana adj i m i f 1 [de Castella] castellano -na. m i f hist 2 [senyor d'un castell] castellano -na. 3 [d'Amposta] castellán -ana. m 4 [llengua] español, castellano. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(llengua castellana) espanyol foraster. Usat a Mallorca (Alc.). Parlar foraster (o en foraster), parlar en castellà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]