Resultats de la cerca bàsica: 59

Diccionari de la llengua catalana
41. confusió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'atribucions, de drets. Confusió d'idees, d'arguments. Hi havia una gran confusió de gent. Error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra a causa de no haver-ne distingit les diferències. Confusió de noms, de dates. Capgirament, desbaratament, desfeta. Aquella zona va [...]
42. lema
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sense conèixer els noms dels autors. Unitat lexicogràfica que encapçala l'article d'un diccionari. Representació formal del conjunt de formes flexionades d'un mot. Proposició preliminar que serveix per a la demostració d'una altra proposició. [...]
43. concret -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per la unió de partícules en una massa més o menys sòlida. Que expressa alguna cosa de real. Terme concret. Noms concrets. Nombres concrets. Idees concretes. De la natura dels objectes o fets reals. Real, específic, particular. El gust del sucre és un [...]
44. vulgar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany al comú dels homes, que és admès pel comú dels homes. Segons una dita vulgar. Que res no distingeix del comú dels homes o de les coses de la mateixa espècie. Propi del llenguatge parlat, corrent. Paraules de l'ús vulgar. Un dels noms vulgars de l [...]
45. matrícula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Registre o llista on són inscrits els noms de les persones que formen part d'un cos, d'una societat, dels alumnes admesos a un curs, a una assignatura, etc. Inscriure en la matrícula. Conjunt de les persones matriculades. Acció de matricular. Document que acredita la [...]
46. el 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tona. En registres informals, s'anteposa als noms propis d'home. El Pere i l'Ernest. L'Àngel Guimerà. L'Aguiló. el qui V. qui. el que V. que1. [...]
47. mitjà 2 -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
s'aplica a noms que expressen quantitat. La temperatura mitjana d'aquest estiu ha estat de 25 °C. El preu mitjà dels pisos de lloguer ha baixat. Que té el punt d'articulació entre la part posterior i l'anterior de la cavitat bucal. Que s'articula amb una posició de la [...]
48. realisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a guiar-se més per consideracions pràctiques que per ideals. Doctrina filosòfica que admet que els universals tenen alguna forma de realitat, independent dels conceptes i dels noms. Doctrina filosòfica que afirma l'existència de substàncies materials [...]
49. qualitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que, posseït per alguna cosa, fa que aquesta sigui tal com és. La dimensió i el pes són qualitats essencials de la matèria. Atribut o propietat dels que distingeixen les coses. Els mots blavor i grogor són noms abstractes que expressen qualitats. Les bones [...]
50. marge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades. Vora d'arbres que hi ha prop del corrent d'un riu. Espai blanc que es deixa tot al volt d'una pàgina escrita o impresa, especialment a la dreta i a l'esquerra. Anotar al marge d'una acta els noms dels assistents [...]
Pàgines  5 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>