Resultats de la cerca bàsica: 56
|
1.
fotre 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, pegar, clavar, llançar, posar, col·locar, ficar, etc. Fotre una puntada de peu, una empenta. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap. Fot-ho a l'armari, que no ho vull veure més. fotre a mar [o fotre al rec, o fotre a la bassa, o fotre a [...]
|
|
2.
fotre 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a manifestar admiració, sorpresa, ira, etc. [...]
|
|
3.
fotre
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com batre.
[...]
|
|
4.
fotre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr vulg 1 [tenir relació sexual] joder, tirarse pron. Fotre una dona, joder (o tirarse) a una mujer. 2 → fer13 [prendre, robar] afanar, birlar, soplar. M'han fotut el rellotge, me han afanado el reloj. 4 [molestar, perjudicar] joder. Ho han fet per fotre'l, lo han hecho para joderle. 5 [un [...]
|
|
5.
fotre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. El sentit literari de fotre el tenim documentat en un text dels Usatges (s. XIII), en el sentit de fornicar amb la muller d'un altre. Qui occiurà son senyor... o li fotrà sa muller o li toldrà sa muller o son castell... En la major part dels casos, fotre es pot substituir per fúmeri [...]
1 v. tr. El sentit literari de fotre el tenim documentat en un text dels Usatges (s. XIII), en el sentit de fornicar amb la muller d'un altre. Qui occiurà son senyor... o li fotrà sa muller o li toldrà sa muller o son castell... En la major part dels casos, fotre es pot substituir per fúmer i flocar. Vegeu els textos següents adduïts per Alc. (article flocar): Això de dir penjaments de la mare de sant Pere i de flocar-la a l'infern em sembla tan lleig com un pecat mortal (Ruyra). Et flocaré un revés, que la paret te'n donarà un altre. Li ha flocat un tacó. N'hi flocà una escopetada (cançó popular). Com no li va flocar les balances pels morros! (Ruyra). La noia es va flocar a riure. Els hem flocat a dormir sota un arbre. Li he flocat totes les veritats a la cara. M'he flocat quatre escudelles de xocolata. El Dicc. Gen. indica solament el sentit de pegar. A Menorca usen, en un sentit anàleg, el verb envelar; a Mallorca i a Eivissa, semblantment, el verb envergar. Tots dos dialectals. cardar (vulg.) 2 (fotre's pron.) → burlar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
6.
fot 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fotre². [...]
|
|
7.
fosca 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fosca d'alba Eufemisme per fotre. [...]
|
|
8.
cardar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (una fibra tèxtil) a l'acció de la carda. Abans de filar la llana, l'hem de cardar. Crespar 1. Copular 1 2. Fotre¹. [...]
|
|
9.
fúmer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eufemisme per fotre. Què fums aquí? En tot el dia no fum res. Li vaig fúmer un cop de puny, una empenta. El vaig fúmer escales avall. Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fumut. Fúmer el camp. Jo et fum! És un que es fum de tot. Diu que no ho vol fer: me'n fum [...]
|
|
10.
Com es diu pringar (sentit figurat) en català? / Com es diu pringado, pringada (sentit figurat) en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
, fotre's (o fer-se fotre), etc. Per exemple:
Soc l'únic voluntari, ja he llepat.
No sé com s'ho fa però sempre li toca el rebre.
No va voler demanar ajuda, doncs ara que es faci fotre.
Pel que fa a l'adjectiu castellà pringado, pringada, segons el context, es poden utilitzar les formes equivalents [...]
|
1 v. tr.
El sentit literari de fotre el tenim documentat en un text dels Usatges (s. XIII), en el sentit de fornicar amb la muller d'un altre. Qui occiurà son senyor... o li fotrà sa muller o li toldrà sa muller o son castell...
En la major part dels casos, fotre es pot substituir per fúmer i flocar. Vegeu els textos següents adduïts per Alc. (article flocar): Això de dir penjaments de la mare de sant Pere i de flocar-la a l'infern em sembla tan lleig com un pecat mortal (Ruyra). Et flocaré un revés, que la paret te'n donarà un altre. Li ha flocat un tacó. N'hi flocà una escopetada (cançó popular). Com no li va flocar les balances pels morros! (Ruyra). La noia es va flocar a riure. Els hem flocat a dormir sota un arbre. Li he flocat totes les veritats a la cara. M'he flocat quatre escudelles de xocolata. El Dicc. Gen. indica solament el sentit de pegar. A Menorca usen, en un sentit anàleg, el verb envelar; a Mallorca i a Eivissa, semblantment, el verb envergar. Tots dos dialectals.
cardar (vulg.)
2 (fotre's pron.) → burlar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana