FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal que resta en una roba, un paper, etc., que, estant plegat, ha estat sotmès a una pressió. Senyal anàleg a la pell. Solc que deixa en una cosa una corda, un filferro, etc., que l'ha estreta o hi ha fregat. sec de la cama Canyella2 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, d'olor com de canyella, al principi tot ell embolicat per un vel de clapes brunes, després esquinçat formant una beina oberta a la part alta de la cama en forma d'anell o de garlanda, comestible però una mica amargant, freqüent a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o petit arbre de la família de les lauràcies, de fulles coriàcies d'un verd fosc i de flors grogues, originari de Sri Lanka, cultivat en els països tropicals humits per a l'extracció de la canyella (Cinnamomum verum o C. zeylanicum). canyeller blanc Arbre de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emanació de certes substàncies que constitueix llur fragància característica. L'aroma del cafè. Aquesta canyella ha perdut la seva aroma. Olor agradable. Flor de l'aromer. Borleta que imita la flor de l'aromer. [...]
