91.
canción
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 cançó. 2 [poesía] cant m. 3 [de una canción] melodia. 4 [composición lírica] cançó. 5 canción de cuna cançó de bressol, non-non. 6 canción de gesta p fr → cantar1 (cantar de gesta)7 esa es otra canción això és una altra cançó. 8 esa es otra canción [no tiene nada que ver] això és una [...]
|
92.
to
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
notes d'una melodia. 2 (d'un color) matís, cadascun dels tons d'un mateix color, que van per graus des del més clar al més fosc. intensitat(d'un color) Cp. pàtina 3 (muscular) tonicitat tensió muscular Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
93.
cant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. solo duo o duet trio o tercet melodia, peça de música vocal amb acompanyament. coral. Un coral de Bach. nènia, cant funeral. pastorel·la, cant pastorívol, dels pastors. cant pla, cant gregorià. gori-gori, cant fúnebre dels enterraments (fam.). recitato recitatiu, recitació musical en què les [...]
|
94.
so
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vers. música, sèrie de sons que afecten agradablement l'orella. També es diu, abusivament, si és desagradablement. harmonia(->) melodia(->) cant(->) fonema, so vocal o consonant d'una llengua. 2 Alguns sons característics: ressò xiuleto siulet dring(->) espingueto espignet, so agut. L [...]
1 (≠ soroll). Tot soroll és un so, però no tot so és un soroll. to, grau d'elevació d'un so. Dues campanes de to diferent. timbre (→), qualitat del so d'una veu o d'un instrument que el fa reconèixer fàcilment. metall o color, timbre de la veu. entonació, música característica de la veu humana, que varia segons els idiomes i els sentiments de la persona que parla. Per l'entonació s'endevinava que llegia els discursos que havia redactat un altre. cantarella. La gent de les Illes fan una cantarella especial. inflexió, modulació de la veu. De vegades, hom diu paraules ofensives amb una inflexió de veu que les fa tornar carícies. modulació, acció de regular la veu amb bona entonació i amb inflexions variades. Llegeix els seus discursos amb una modulació impagable. accent, entonació particular, peculiar als habitants d'una regió o àdhuc d'una població. Parlava el castellà, a posta, amb accent català. sonoritat, qualitat de sonor, esp. d'una veu. eco, so produït per la reflexió d'un altre so. Eco val tant per un so com per un soroll. El mateix es pot dir de ressò, so degut a una ressonància. nota, so musical, so quant al seu to. Una nota alta. cacofonia, so desagradable a l'orella, especialment en el parlar. orgue de gats (fam.), es diu de sons o de veus desagradables. ressonància, prolongament o reforçament d'un so. La caixa de ressonància d'un violí. cadència, caiguda de la veu, esp. a la fi d'una frase o d'un vers. música, sèrie de sons que afecten agradablement l'orella. També es diu, abusivament, si és desagradablement. harmonia (→) melodia (→) cant (→) fonema, so vocal o consonant d'una llengua. 2 Alguns sons característics: ressò xiulet o siulet dring (→) espinguet o espignet, so agut. L'espinguet de la trompeta. cornada, com fet amb un corn. toc. Al toc de les campanes. Al toc del cornetí. picaroleig, de picarols i esquelles. campaneig cascavelleig repic o repicament (de campanes) trompetada, so com de trompeta. nyigo-nyigo (fam.), mot onomatopeic amb què hom escarneix el so d'un violí. Tots els crits d'animals són sons. → crit. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |