1 1 v. tr. [LC] Demanar a crits (alguna cosa). Ell volgué ferir-lo amb la llança, però el cavaller li clamà mercè. 1 2 v. tr. [LC] per ext. La terra clama aigua. Aquest crim clama venjança. 1 3 v. tr. [LC] Cridar (l'aviram o altres animals domèstics) perquè compareguin. De bon matí, amb les faldilles plenes de gra, clamen l'aviram. 2 1 intr. [LC] Llançar clams. 2 2 [LC] clamar en el desert Exclamar-se enmig de la indiferència. 2 3 [LC] clamar a Déu Una acció, ésser d'una injustícia evident. 3 intr. pron. [LC] [DR] Fer, posar, clam. L'home es clamava d'un seu germà per raó d'haver-li robat un bou.
