FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer saber. Li vaig intimar la nova. intimar la guerra Declarar-la. intimar un concili Convocar-lo. Ordenar autoritàriament de fer alguna cosa (a algú). El vaig intimar a sortir. Ordenar autoritàriament a algú (de fer alguna cosa). El rei intimà la rendició [...]
v tr 1 p fr [comunicar] intimar. 2 [ordenar] intimar. Le intimé a salir, el vaig intimar a sortir. v intr 3 intimar, fer amistat. He intimado con tu hermana, he intimat amb la teva germana. v pron 4 [penetrar] introduir-se, penetrar intr. 5 p fr [contraer intimidad] intimar intr. [...]
v tr 1 [fer saber] comunicar, hacer saber, intimar p fr. Li vaig intimar la nova, le comuniqué la noticia. 2 declarar. Intimar la guerra, declarar la guerra. 3 convocar. Intimar un concili, convocar un concilio. 4 [ordenar] intimar. El vaig intimar a sortir, le intimé a salir. v intr 5 intimar. [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
intimar v tr - intimar v tr Un jutge o un tribunal, fer un requeriment amb una advertència
a algú, de manera que el no-compliment implica mesures legals en
contra del requerit.
CA: El jutge el va intimar a lliurar la documentació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. El jutge ha citat els testimonis. citar a dia cert Un jutge o un tribunal, intimar algú perquè comparegui davant seu el dia i l'hora prefixats. citar a execució Intimar un deutor demandat perquè [...]