1 v. intr. sortir(->) proveniro procedir néixer venir de emanar resultar originar-se 2 v. tr. Fer sortir del seu llit l'aigua d'un corrent per donar-li una altra direcció. desviar fillolar Cp. divertir: allunyar una cosa d'una banda fent-la anar a una altra banda. Es diu esp. d'un humor o d'un m [...]

procedir dimanar venir de néixer originar-se tenir el seu origen en derivar. D'aquí deriven tots els seus maldecaps. sortir. De l'ambició n'han sortit moltes guerres. emanar. Tot bé emana de Déu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció de derivar o de derivar-se. prolongament. El català és un prolongament del llatí vulgar. derivat(m.) Cp. resultat (->). 2 La cosa derivada. ramal. fillol, camí, fil, canal, etc., derivat d'un de principal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 anar. Cal anar amb mètode. passar. Passar a l'elecció del president. 2 obrar. 3 pledejar. 4 derivar provenir(->) emanar venir de pervenir. Aquesta finca em va pervenir d'un oncle meu. tenir el seu origen en Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 trasviar deflectir, desviar quelcom de la seva direcció normal. difractar refractar reflectir inclinar, desviar d'una posició o d'una direcció. El camí s'inclina cap a la dreta. derivar. Han derivat l'aigua del canal. decantar. Les riqueses decanten de Déu. apartar(->) 2 [...]