1.
desobeir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No obeir. Aquest noi mai no desobeeix el seu pare, els seus mestres. Desobeir una ordre. [...]
|
2.
desobeir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com traduir.
[...]
|
3.
desobeir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr desobedecer. No desobeeixis els teus pares, no desobedezcas a tus padres. [...]
|
4.
desobeir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desacatar(una ordre, etc.) recalcitrar(v. intr.) rebel·lar-se violar(una llei, etc.) infringir, íd. contravenir a(un reglament, etc.) transgredir(una ordre, la llei, etc.) insubordinar-se rebel·lar-se indisciplinar-se fer cas omís(d'un manament, d'una ordre, etc.) Manuel Franquesa i Encicl [...]
|
5.
desobediència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desobeir. Castigar la desobediència a una ordre. Disposició a desobeir. La desobediència és un greu defecte. desobediència civil Refús col·lectiu d'obeir alguna llei o norma per tal de fer pressió pacíficament sobre el poder [...]
|
6.
vici
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició habitual a les coses contràries al bé i a la llei moral. Tenir el vici de dir mentides, de desobeir els seus superiors. Lliurar-se al vici. Apetit d'una cosa que ens porta a usar-ne freqüentment, a no saber-nos-en abstenir. El vici de glotonia. El fumar en molts [...]
vici
|
7.
sobirà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. Que té autoritat sobre tot i tothom. Que té l'autoritat suprema dins un estat. Qui gosarà desobeir les seves ordres sobiranes... Príncep sobirà. En una democràcia el poble és sobirà. Que no és sotmès al control [...]
|
8.
ordre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jònic Ordre caracteritzat per l'ús de volutes als capitells. ordre toscà Ordre dòric simplificat. Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autoritat competent. La columna va rebre ordre d'avançar. Obeir, desobeir, una ordre. Mot d'ordre. No obeir [...]
|
9.
desobedecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: envejecer] desobeir. Desobedecer una orden, desobeir una ordre. Desobedecer a sus maestros, desobeir els seus mestres. [...]
|
10.
incumplir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [no cumplir] incomplir. Incumplir un juramento, incomplir un jurament. 2 [desobedecer] desobeir, infringir. Ha incumplido las órdenes, ha desobeït les ordres. [...]
|