Resultats de la cerca bàsica: 36
|
11.
bala 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fardell o bolic atapeït d'una mercaderia, generalment de forma prismàtica rectangular, cobert amb canemàs, cosit, encordat o lligat amb cèrcols o filferros. Una bala de cotó. Reunió de deu mil taps de suro. Conjunt de deu raimes de paper, que equivalen a cinc mil [...]
|
|
12.
lleuger -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De poc pes, de poc pes específic. Un fardell lleuger. L'oli és més lleuger que l'aigua. De poca gravetat. Ha rebut un cop lleuger. Una lleugera indisposició. Prim, de poc cos. Un vestit lleuger. Una capa lleugera de pintura. De poca substància. Poesia lleugera. Que [...]
|
|
13.
lligar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els peus amb una corda. Envoltar (un paquet, un fardell) amb una corda, un cordill, etc., perquè no es pugui desfer. Fes un paquet amb aquests diaris i lliga'l ben fort. El lligava el jurament que havia fet als pares. Prometent-li això, m'he lligat ben bé: ara no podré fer res que [...]
lligar
|
|
14.
pes 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Força que resulta de l'acció de la gravetat sobre un cos i que li fa exercir una pressió sobre allò que el suporta. El sostre no pogué suportar el pes de tanta de gent. Sucumbir sota el pes d'un fardell. El pes de la maleta m'ha adolorit el braç. Haver-hi massa pes en [...]
|
|
15.
bolic
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [fardell] fardo, lío, bulto. 2 [manyoc] mechón. [...]
|
|
16.
fardot
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [fardell] fardo, lío, bulto. 2 [dona grossa i malgirbada] fardel. [...]
|
|
17.
fardel
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [fardo] fardell, fardot. 2 [morral] morral. 3 [persona mal vestida] xarxó. [...]
|
|
18.
garrotar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un fardell, etc] agarrotar. 2 fig [un vestit, etc] apretar. [...]
|
|
19.
paca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 zool [Cuniculus paca] paca, capa, tepeizcuinte m. 2 [fardell] paca, fardo m. [...]
|
|
20.
fardo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 fardell, fardot, bolic. 2 un fardo de vanidad fam una bona dosi de vanitat. [...]
|
lligar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Estrènyer plegats (diferents objectes o parts d'un objecte) mitjançant una corda, un cordill, etc., perquè no es puguin separar. D'aquestes flors, en fas un ram i el lligues amb aquest cordill.
1 2 v. tr. [LC] Subjectar (algú o alguna cosa) en algun lloc mitjançant una corda, una cadena, etc. Després de robar-lo, el van lligar a un arbre. Aquest paquet, lliga-te'l a la motxilla i no el perdràs.
1 3 v. tr. [LC] Envoltar (algú o alguna cosa) amb una corda, una corretja, etc., perquè no es pugui moure. Els assaltants van lligar el noi i el van emmordassar. Ella mateixa s'havia lligat els peus amb una corda.
1 4 v. tr. [LC] Envoltar (un paquet, un fardell) amb una corda, un cordill, etc., perquè no es pugui desfer. Fes un paquet amb aquests diaris i lliga'l ben fort.
1 5 v. tr. [LC] per ext. El lligava el jurament que havia fet als pares. Prometent-li això, m'he lligat ben bé: ara no podré fer res que ell no m'ho mani.
1 6 [LC] lligar el sac Lligar la boca del sac.
1 7 intr. pron. [LC] lligar-se-li a algú el cor [o lligar-se-li a algú la llengua] Resultar-li impossible de parlar a causa d'alguna emoció.
1 8 v. tr. [LC] Restar llibertat, capacitat d'acció, (a algú). Aquella feina em lligava massa.
2 1 tr. [LC] estar lligat de peus i mans Estar reduït a la impotència.
2 2 [LC] lligar caps Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes.
2 3 [LC] lligar les mans a algú Impedir-li d'obrar.
2 4 [LC] lligar-se les mans Privar-se la llibertat d'obrar amb una prometença.
3 1 tr. [LC] [FL] Establir una unió (entre coses contigües, barrejades, que se succeeixen l'una a l'altra) de manera que hi hagi entre elles un encadenament, no hi hagi interrupció, formin un tot homogeni. Lligar dues notes musicals. Lligar les pedres d'una construcció amb ciment. Lligar dos mots en pronunciar-los.
3 2 [LC] [ML] lligar dos metalls Fondre'ls junts de manera que formin un aliatge.
3 3 [LC] [FL] lligar les lletres d'un mot Lligar-les en escriure'l.
3 4 tr. [LC] [HO] Fer que (una salsa) adquireixi una certa consistència unint-ne adequadament els ingredients. Mira de lligar bé l'allioli.
3 5 tr. [IT] Incorporar un líquid a una pasta espessa d'estampació o tint per tal d'aclarir-la.
3 6 tr. [IT] Unir fibres a les teles no teixides i fils als teixits, amb lligants.
4 1 tr. [FL] En lòg. i en ling., establir una relació de lligam. Una variable lligada per un quantificador. Un pronom lligat pel seu antecedent.
4 2 [FL] [FS] lligar els mots dins la frase Encadenar-los gramaticalment.
4 3 [LC] [FS] lligar les idees en un raonament Encadenar-les lògicament.
5 1 intr. [LC] [FL] Concordar, tenir connexió. Això que dius no lliga amb el que ha dit ell.
5 2 intr. [JE] Les cartes d'un joc, formar una combinació determinada.
6 1 tr. [LC] Relacions d'amistat, de societat, etc., unir (diferents persones). No renyiran: els lliga un interès comú. L'amistat que els lliga.
6 2 intr. [LC] Tenen les mateixes opinions, els mateixos gustos: lliguen molt. No podem lligar, ell i jo: som massa diferents de manera de pensar.
7 intr. [LC] pop. Establir una relació amorosa de caràcter generalment passatger. Lligar amb els estrangers. Va a la discoteca a lligar.
8 tr. [LC] Pentinar, compondre especialment el cap (a una dona).