Resultats de la cerca bàsica: 674

131. Majúscules i minúscules en noms de divinitats i éssers mitològics o fabulosos
Font Fitxes de l'Optimot
En els noms propis de divinitats i éssers mitològics o fabulosos, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, excepte els articles i les preposicions. Per exemple: Déu la Santíssima Trinitat l'Esperit Sant Jehovà Al·là Buda Inti Zeus Andròmeda Llucifer Mare de Déu de [...]
132. noms propis d'objectes singulars (traducció) / avions, vaixells, arbres monumentals (traducció)
Font Fitxes de l'Optimot
El nom propi d'objectes singulars, com els noms propis de persona, no es tradueix. Així, les denominacions següents es mantenen igual en català i castellà: el Pi de les Tres Branques Poll del Cel (avió) Ciudad de Cádiz (vaixell) Gavina (barca)   [...]
133. enllaçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar formant llaç o llaços. Enllaçar dues cordes. Havia enllaçat les dues inicials dels noms. Els lligaboscos s'enllaçaven amb la vinya salvatge. Cintes que s'enllacen les unes amb les altres. Establir un enllaç (entre dues o més coses). El cordó umbilical [...]
134. rúbrica
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les cerimònies de l'Església. Pràctica usada. Això és de rúbrica. Traç o conjunt de traços que hom posa en la seva signatura ultra els seus noms. [...]
135. confusió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'atribucions, de drets. Confusió d'idees, d'arguments. Hi havia una gran confusió de gent. Error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra a causa de no haver-ne distingit les diferències. Confusió de noms, de dates. Capgirament, desbaratament, desfeta. Aquella zona va [...]
136. Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Noms d'institucions, organismes i entitats  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint no es designen institucions o entitats mitjançant llur denominació completa, sinó per un dels noms que la componen, perquè se sobreentén pel context o per no repetir la denominació completa, que ja s'ha esmentat anteriorment. Aquesta part de 21 Ma j ús cul e s i mi nús c ul es CRI T ERI S LI N GÜ [...]
137. lema
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sense conèixer els noms dels autors. Unitat lexicogràfica que encapçala l'article d'un diccionari. Representació formal del conjunt de formes flexionades d'un mot. Proposició preliminar que serveix per a la demostració d'una altra proposició. [...]
138. Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Noms de marques comercials i productes  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Formica una taula i unes cadires de fòrmica ? Els noms de productes comercials intangibles (financers, borsaris, immobiliaris, etc.) van amb majúscules inicials. Exemples: Llibreta Estrella Crèdit Renda Variable Fons Gran Selecció Hipoteca Taronja Multipropietat Marriott ? Els noms de varietats vegetals [...]
139. concret -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per la unió de partícules en una massa més o menys sòlida. Que expressa alguna cosa de real. Terme concret. Noms concrets. Nombres concrets. Idees concretes. De la natura dels objectes o fets reals. Real, específic, particular. El gust del sucre és un [...]
140. vulgar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany al comú dels homes, que és admès pel comú dels homes. Segons una dita vulgar. Que res no distingeix del comú dels homes o de les coses de la mateixa espècie. Propi del llenguatge parlat, corrent. Paraules de l'ús vulgar. Un dels noms vulgars de l [...]
Pàgines  14 / 68 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>