FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, fins allà. Havien arribat fins en aquella ermita. No arribaran fins a la tarda, fins al vespre, fins demà, fins divendres. En expressions de comiat, indica el moment en què hom espera retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada. Fins aviat! Fins demà! Fins a una altra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pagar (per altri) un abonament. El vaig abonar als concerts. Estar abonat als desenganys, al mal de cap. Prendre un abonament. Abonar-se al teatre, als banys, al diari, al metro. M'he abonat per anar cada vespre al teatre. Els vaig dir que no miressin prim i s'hi han ben abonat. Pagar 3 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el dia que segueix immediatament aquell en què som. Arribarà demà. Demà al matí. Demà al vespre. De demà en quinze. Demà serà dissabte. No ens veurem fins demà. demà que Mai que. Demà que ella mori, hauran d'anar tots a captar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, afer, etc. Això pren un tomb que no m'agrada. Donar un altre tomb a la frase. venir a tomb Venir a propòsit. No ve a tomb, ara, retreure aquestes coses. Passejada curta tornant al punt de partida. Cada vespre sortim a fer un tomb. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, encara. Això que m'ha dit m'ha deixat més en dubte que no estava. sens dubte Certament. sens dubte Probablement. Sens dubte, arribarà aquest vespre. Dificultat que causa el dubte. Treu-me d'un dubte, de dubtes. No hi ha dubte que és un pocavergonya. Estat d'esperit de qui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar que (algú o alguna cosa) se'n vagi, que obeeixi a una impulsió. No els deixeu marxar massa aviat: retingueu-los fins al vespre. Ell volia treure'ls de casa, però el vaig poder retenir de fer-ho. Retenir les llàgrimes. No retenir a la memòria una cosa. L [...]
En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit.
La construcció [...]
En català, hi ha diverses fórmules de salutació, com ara bon dia, bona tarda, bon vespre; hola!, ei!, com va?, com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:
Hola! Tenia hora a les cinc per tallar-me els cabells.
En canvi, la fórmula de salutació bones! no és acceptable en català.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traslladar-se a peu d'un lloc a un altre. No van trobar cap cotxe i van haver-hi d'anar caminant. Avui haurem de caminar vuit hores. I el noiet, camina que caminaràs, no va arribar a la cabana fins al vespre. Avançar a passes, no aixecant completament un peu que l'altre no toqui a terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos celeste amb llum pròpia. La nit va omplir el cel de milers d'estels. Li agradava mirar els estels les nits clares d'estiu. Estel circumpolar. estel del matí [o estel matutí] Venus, quan al matí hom el veu brillar des de la Terra. estel del vespre [o estel [...]
