Resultats de la cerca bàsica: 253
Diccionari de la llengua catalana
|
91.
museu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es guarden i s'exposen col·leccions d'obres d'art, d'història natural, d'objectes d'interès, curiositats, etc., amb finalitat cultural. A l'edat mitjana, funcionari de la casa reial catalana encarregat de guardar i d'administrar els comestibles destinats a les persones reials. [...]
|
|
92.
portolà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carta nàutica d'un port. Col·lecció relligada de cartes nàutiques de ports. Antiga carta nàutica dibuixada i il·luminada a mà sobre pergamí, que senyala els ports de mar per tal de facilitar la navegació de cabotatge. A l'edat mitjana, oficial d'un port [...]
portolà
|
|
93.
contramitjana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça que va al costat de la mitjana en el fons d'una bota, d'un atuell. [...]
|
|
94.
apogònids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb el cap relativament gros, la boca ampla, els ulls i les escates grossos, amb dues aletes dorsals ben separades, la primera espinosa, l'aleta anal amb dos radis espinosos, petits o de llargada mitjana, que inclou el moll reial. Individu d'aquesta [...]
|
|
95.
timpà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'arq. clàssica, frontó. A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica. Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, molt utilitzat en el Renaixement i el Barroc [...]
|
|
96.
gonfanó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estendard usat com a insígnia de guerra a l'edat mitjana. El gonfanó papal. Estendard 2 1 . [...]
|
|
97.
sagetia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació llatina d'un sol pont i dos o tres pals usada a l'edat mitjana al Mediterrani. [...]
|
|
98.
superdotat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té les capacitats intel·lectuals molt superiors a la mitjana. Un infant superdotat. Els superdotats són una minoria. [...]
|
|
99.
copte copta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de l'Església cristiana d'Egipte. A l'alta edat mitjana, habitant d'Egipte. Relatiu o pertanyent als coptes o a llur religió. Església copta. Art copte. Llengua semítica, avui extingida, derivada de l'antic egipci i conservada com a idioma litúrgic. Relatiu o [...]
|
|
100.
falcònids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de presa diürns, de l'ordre dels falconiformes, de mida petita o mitjana, d'ales estretes i punxegudes i cua llarga, amb el bec oscat, que s'alimenten d'ocells i d'insectes, a la qual pertanyen els falcons, els xoriguers i l'esmirla. Individu d'aquesta família. [...]
|
portolà
1 1 m. [LC] [TRA] Carta nàutica d'un port.
1 2 m. [TRA] Col·lecció relligada de cartes nàutiques de ports.
1 3 m. [TRA] [HIH] Antiga carta nàutica dibuixada i il·luminada a mà sobre pergamí, que senyala els ports de mar per tal de facilitar la navegació de cabotatge.
2 m. [HIH] [PR] A l'edat mitjana, oficial d'un port de mar.