Resultats de la cerca bàsica: 13
|
11.
dimitir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
demetre renunciar abdicar(esp. un rei, un príncep, un papa, etc.) resignar deixar. Deixar un càrrec. Deixar la presidència d'una societat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
12.
renunciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. deixar(->) cedir(->) abjurar, renunciar amb jurament a unes creences. abdicar. Abdicà la corona. resignar(tr.) abandonar(->) renegar(una idea, una religió) repudiar(pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc. declinar. Ell ha declinat aquest [...]
1 v. tr. deixar (→) cedir (→) abjurar, renunciar amb jurament a unes creences. abdicar. Abdicà la corona. resignar (tr.) abandonar (→) renegar (una idea, una religió) repudiar (pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc. declinar. Ell ha declinat aquest honor. dimitir o demetre (un càrrec) 2 v. intr. Abandonar definitivament, cessar de pretendre. desistir (de fer una cosa) privar-se de departir-se de, renunciar a la manera de pensar o d'obrar. desprendre's o deseixir-se (d'una cosa) retirar-se. Es retirà del món (del teatre, etc.). deposar. Deposar el seu orgull, la seva actitud. desapropiar-se. Es desapropià de totes les coses mundanes. despullar-se (fig.). Despullar-se del poder. sacrificar (una cosa), renunciar-hi per a l'obtenció de quelcom d'altre. deixar-ho córrer plegar banderes (fig.), renunciar a una empresa començada. treure's (una cosa) del cap (o de la barretina) fer-hi una (o la) creu (fig). Va agafar el noiet... i, encarant-lo amb la mar... va dir: Fes-hi la creu per un mai més (Ruyra). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
13.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar(les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc [...]
|
1 v. tr.
deixar (→)
cedir (→)
abjurar, renunciar amb jurament a unes creences.
abdicar. Abdicà la corona.
resignar (tr.)
abandonar (→)
renegar (una idea, una religió)
repudiar (pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc.
declinar. Ell ha declinat aquest honor.
dimitir o demetre (un càrrec)
2 v. intr. Abandonar definitivament, cessar de pretendre.
desistir (de fer una cosa)
privar-se de
departir-se de, renunciar a la manera de pensar o d'obrar.
desprendre's o deseixir-se (d'una cosa)
retirar-se. Es retirà del món (del teatre, etc.).
deposar. Deposar el seu orgull, la seva actitud.
desapropiar-se. Es desapropià de totes les coses mundanes.
despullar-se (fig.). Despullar-se del poder.
sacrificar (una cosa), renunciar-hi per a l'obtenció de quelcom d'altre.
deixar-ho córrer
plegar banderes (fig.), renunciar a una empresa començada.
treure's (una cosa) del cap (o de la barretina)
fer-hi una (o la) creu (fig). Va agafar el noiet... i, encarant-lo amb la mar... va dir: Fes-hi la creu per un mai més (Ruyra).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana