Renunciar a un càrrec. càrrec efectiu Càrrec de plantilla, no interí o supernumerari. Persona que ocupa un càrrec. Tots els càrrecs directius de l'empresa són dones. Obligació feixuga, especialment de subvenir a una despesa. Els nolis són a càrrec del [...]

Ajut econòmic concedit, normalment amb caràcter oficial, per a subvenir a determinades necessitats. [...]

Prestació econòmica concedida amb caràcter oficial per a subvenir a determinades necessitats individuals o col·lectives. [...]

concórrer cooperar col·laborar coadjuvar subvenir. Subvenir a les despeses d'una expedició. sufragar prestar ajut ajudar(->) prendre part Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Quantitat de diners que, per disposició convencional, testamentària, legal o judicial, ha de pagar una persona a una altra per a subvenir a les seves necessitats. [...]

Quantitat de diners que, per disposició convencional, testamentària, legal o judicial, ha de pagar una persona a una altra per tal de subvenir a les seves necessitats. [...]

Tipus de nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, assimilen directament algun element químic simple. Les plantes aeròbies són prototròfiques respecte a l'oxigen, i determinats bacteris ho són respecte al nitrogen o al sofre. [...]

subvenir les possibles emergències. [...]

obligança deure(->) càrrega, obligació onerosa. càrrec, obligació feixuga, esp. de subvenir a una despesa. Això va a càrrec d'ell. deute(fig.). Cal que ho faci: és un deute que tinc envers ell. ofici. Ella complí el seu ofici de mare. Fer alguna cosa d'ofici, fer-la [...]

es presenta, esp. rebent-lo a casa. fer valença(a algú), ajudar-lo, protegir-lo. treure (algú) de pena donar la mà(a algú) (fig.) Ant. Desemparar. 3 v. intr. Prestar el seu concurs en un afer. subvenir. Subvenir a les despeses d'una expedició. contribuir concórrer Cp. patrocinar Ant. Fer el [...]