Resultats de la cerca bàsica: 163

1. dinar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda d'or pròpia d'alguns països musulmans que pesa aproximadament 4 grams i fou iniciada al segle vii. Unitat monetària d'Algèria, Jordània, Líbia i altres països àrabs i de l'antiga Iugoslàvia. Moneda d'un dinar.  [...]
2. dinar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer l'àpat del migdia. A casa dinem a les dues.  [...]
3. dinar 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
4. esmorzar, dinar, berenar, sopar (règim verbal)
Font Fitxes de l'Optimot
Sovint s'utilitzen els verbs referits als àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar) amb valor transitiu, però d'acord amb la normativa, aquests verbs són intransitius i, per tant, no poden portar un complement directe.  Així, en lloc de dir:  He sopat una truita Berenarem torrades Què heu dinat [...]
5. dinar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
6. esmorzar dinar
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Alimentació. Gastronomia
Àpat que se serveix entre l'hora d'esmorzar i la de dinar, en substitució d'aquests altres àpats. [...]
7. dinar
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Lleure. Turisme
Àpat principal del dia que es fa pels volts del migdia o a primera hora de la tarda. [...]
8. dinar
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències socials
Primera moneda musulmana d'or, encunyada al final del segle VII, amb un pes inicial de 4,25 g. [...]
9. dinar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [moneda] dinar.  [...]
10. dinar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. menjar. 2 m. menjada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
Pàgines  1 / 17 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>