grau superior d'una cosa. Estar en l'apogeu de la fama. summitat pinacle(fig.). Trobar-se en el pinacle de la glòria. 2 Punt més elevat d'una muntanya. cresta, la part més alta d'una serralada o d'una muntanya allargada. carena, íd. pic. El pic més alt de Montserrat. [...]

. desmamellar, tallar les mamelles a una dona. escrestar, tallar la cresta (a un pollastre, etc.). escuar, tallar la cua a un animal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. fer-la pagar cara picar la cresta(a algú) tocar l'esquena(a algú) passar el gat per l'esquena(Eiximenis) espavilar(fam.) adreçar. Ja t'adreçaré quan arribem a casa! arranjar(fig.). Ja t'arranjaré, jo! Aquestes darreres expressions s'usen especialment quan es tracta d'infants o inferiors. 2 [...]

darrere, encabritar-se. enciriar-seo encirar-se encrestar-se, alçar-se una cosa a tall de cresta. Les barretines encrestades. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. escalaixar-se, desfer-se en escuma la cresta d'una onada. rompre's, íd. salinar-se, desfer-se superficialment a pols les pedres, els maons, etc., per l'acció atmosfèrica. 6 Desfer-se per algú: escarrassar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

un bosc. desboscassar, tallar llenya del bosc. trempar, tallar una ploma (d'oca) de manera que serveixi per a escriure. escrestar, tallar la cresta a un pollastre, etc. esmonyonaro espunyar, tallar els monyons, és a dir, les mans. desnassaro esnarigar, íd. el nas. desorellaro eixorellar, íd [...]