ambulant errant. Tribus errants. transhumant migrador vagabund Cp. beduí Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

errabund vague vagarívol vagarós erràtic. Ocells erràtics. Cp. vagabund, nòmada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fer vida i mort en un lloc, viure-hi tota la vida. Ant. Nòmada. Vagabund. Rodamon. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. nòmada, que no té domicili fix en un territori determinat. forasteralla, conjunt de forasters, hab. dit en sentit despectiu. Cp. estranger, colònia Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

nòmada errant. Tribus errants. Cavaller errant. errabund transhumant, que va d'una terra a l'altra (es diu esp. dels ramats). vagabund Cp. firandant: venedor ambulant, que va de fira en fira. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

nòmada. rodamon pòtol, vagabund que dorm sota els ponts, etc., sense ofici ni benefici. Cp. trinxeraire, buscagatoses, pixa-reixes, pixavagant, dropo, bohemi, vaiver: que va d'un lloc a l'altre sense objecte, volander: que va d'un lloc a l'altre sense fer aturada llarga enlloc Manuel Franquesa [...]

cabila(de l'Àfrica del Nord) horda, tribu nòmada. Les hordes de gitanos envaïren Europa el s. XIII. clan branca(fig.), mot usat pels jueus catalans per a traduir l'expressió bíblica de la tribu de. Jueu de l'aljama de Barcelona, de la branca de Leví. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fixat ferm estable immòbil estacionari, que no canvia d'estat o condició. Planeta estacionari. invariable permanent inamovible inalterable(qualitat, color, etc.) inerrant(astre) inerràtic(pedra, etc.). Ant. Erràtic. sedentari, dit d'una persona que té domicili fix. Ant. Nòmada. Errant. efectiu [...]

.). Un ardat de captaires. càfila, íd. tropa, íd. horda, pròpiament tribu nòmada, errant. S'usa per a significar una colla de gent brutal. rècula, colla d'animals de bast. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]