Resultats de la cerca bàsica: 13

Fitxes de l'Optimot  | Ortografia
1. Apostrofació davant del prefix a- amb valor negatiu: la anormalitat o l'anormalitat?, la asèpsia o l'asèpsia?
Font Fitxes de l'Optimot
la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l'ambigüitat. També s'apostrofa la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la [...]
2. Ortografia de 'g' (ge) i 'j' (jota)
Font Fitxes de l'Optimot
. Per escriure el so de la g de gat davant e, i cal escriure gu-: guepard, guitarra. Consulteu el diccionari per a dubtes sobre les grafies g i j.  [...]
3. Ortografia de 'b' (be alta) i 'v' (ve baixa)
Font Fitxes de l'Optimot
'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc. S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i [...]
4. Ortografia de la essa sonora: s i z
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
5. Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
els plurals: atesos, ateses, etc.) Algunes paraules que creen dubtes, tant des del punt de vista escrit com de pronúncia, són les següents: paraules que cal pronunciar amb essa sorda (com passa) i escriure amb ss (essa doble): agressió, agressor, alcaldessa, discussió, dissoldre, expressió [...]
6. Apostrofació davant de essa líquida en manlleus / el striptease o l'striptease?
Font Fitxes de l'Optimot
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo. En canvi, no s'apostrofen ni [...]
7. Ortografia de la essa sorda: 's', 'ss', 'c' i 'ç'
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]
8. Estalvi de la dièresi / Dièresi: excepcions
Font Fitxes de l'Optimot
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents: 1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
9. Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de síl·laba
Font Fitxes de l'Optimot
les indicacions següents: 1. A final de mot i darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure p: cap, cep, concep, drap, esclop, estrep, llop, miop, naip, rep, sap, tip, xarrup, etc. Hi ha aquestes excepcions, que s'escriuen amb b: Els mots adob i enceb, per raons etimològiques. Mots cultes [...]
10. Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font Fitxes de l'Optimot
indicacions següents: 1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure t: abat, beneit, buit, eixerit, entrecot, humit, oblit, paret, possibilitat, quedat, realitat, salut, set, visigot, etc. Hi ha aquestes excepcions: El mot fred, per raons etimològiques. Els noms femenins acabats en -itud [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>