Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 29.482

Diccionari de la llengua catalana
1. infinitiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
2. davant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
presència d'algú. Tots van comparèixer davant el jutge. Posició enfront d'algú, per deturar-lo, impedir-li de fer quelcom. Es va palplantar davant seu perquè no passés. Anterioritat immediata en el temps. Va arribar davant meu. anar al davant de Anar al cap de, al [...]
3. soler 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Solc anar-hi cada dia. Davant d'infinitiu, esdevenir-se habitualment allò que indica aquell infinitiu. Als vespres sol fer fred.  [...]
4. gosar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, tenir el coratge suficient per a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No hi goso anar. No han gosat dir-t'ho. [...]
5. poder 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, ésser capaç físicament o mentalment, tenir la força, l'habilitat, els mitjans de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força. Vós podeu saltar-lo perfectament, aquest obstacle. Ací no es [...]
6. acostumar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'infinitiu introduït per la preposició a o de, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Acostumen a arribar a les nou. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de, esdevenir-se habitualment allò que indica l'infinitiu. Acostuma a ploure.  [...]
7. dignar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir.  [...]
8. usar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
crèdit. Useu-ne, però no n'abuseu. Davant d'infinitiu, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Usen llevar-se de matí. [...]
9. acabar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú. Arribar al final (d'un espai de temps) trobant-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Treballen tant que acaben la jornada ben cansats. Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, portar a la fi l'acció expressada per l'infinitiu. Quan acabi de [...]
10. cessar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir fi. La pluja ha cessat fa una estona. cessar en un càrrec Dimitir-lo. Cessà en la presidència per raons de salut. La junta va fer cessar els dos consellers implicats en l'escàndol. Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, deixar de fer, d [...]
Pàgines  1 / 2.949 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>