Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 192.113

41. 'al davant' o 'per davant'? / 'al darrere' o 'per darrere'?
Font Fitxes de l'Optimot
Les expressions per davant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple: Avui he passat per davant de la botiga però no t'he vist. Aquest jersei es corda per darrere. En canvi, per indicar una [...]
42. gosar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, tenir el coratge suficient per a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No hi goso anar. No han gosat dir-t'ho. [...]
43. 'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font Fitxes de l'Optimot
dur com a complement directe una oració d'infinitiu. Per exemple: El meu fill va dir que es portaria bé (i no El meu fill va dir portar-se bé). Tampoc no poden dur una subordinada d'infinitiu verbs de percepció intel·lectual, com ara percebre o adonar-se. Per exemple: El meu fill no es va adonar [...]
44. poder 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, ésser capaç físicament o mentalment, tenir la força, l'habilitat, els mitjans de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força. Vós podeu saltar-lo perfectament, aquest obstacle. Ací no es [...]
45. acostumar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'infinitiu introduït per la preposició a o de, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Acostumen a arribar a les nou. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de, esdevenir-se habitualment allò que indica l'infinitiu. Acostuma a ploure.  [...]
46. dignar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir.  [...]
47. usar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
crèdit. Useu-ne, però no n'abuseu. Davant d'infinitiu, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Usen llevar-se de matí. [...]
48. Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua
Font Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple: És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018. Va tocar l'estudi 1 de [...]
49. 'No l'han deixat parlar' o 'No han deixat que parli'? / 'Vaig veure'l fugir' o 'Vaig veure que fugia'? / Alternança d'infinitiu i subordinada amb la partícula 'que' amb 'fer' i 'deixar' i els verbs de percepció
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.  En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
50. acabar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú. Arribar al final (d'un espai de temps) trobant-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Treballen tant que acaben la jornada ben cansats. Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, portar a la fi l'acció expressada per l'infinitiu. Quan acabi de [...]
Pàgines  5 / 19.212 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>