Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 2.060

Fitxes de l'Optimot
81. no obstant, no obstant això o això no obstant? / no obstant + SN, no obstant que i no obstant haver
Font Fitxes de l'Optimot
formals. Per exemple: Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l'examen. No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé. Li vaig dir que s'ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas. En registres formals també es fa servir no obstant com a locució [...]
82. 'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència
Font Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple: Els va ordenar fer els deures. Els va ordenar que fessin els deures. Ens va aconsellar fer-nos [...]
83. L'article definit amb valor exclamatiu i interrogatiu / La de vegades que t'ho he dit! o Quantes vegades t'ho he dit!?
Font Fitxes de l'Optimot
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple: La sort que té de tenir-te al seu [...]
84. 'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
85. Apostrofació davant d'abreviatures
Font Fitxes de l'Optimot
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers. Per exemple: l'apt. 210 de Girona ('l'apartat') nota de l'ed. ('l'editor') l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
86. venir + participi: venir determinat, venir donat
Font Fitxes de l'Optimot
87. Per o per a en títols d'eslògans i campanyes / Crida pels drets humans o Crida per als drets humans?
Font Fitxes de l'Optimot
En títols de campanyes, eslògans, lemes, etc., s'apliquen els valors generals que tenen les preposicions per i per a davant d'un sintagma nominal, és a dir, per indica causa, mentre que per a indica finalitat. Per exemple: Ens mullem per dignitat. (causa) Activa't per al reciclatge. (finalitat [...]
88. amenaçar (règim verbal)
Font Fitxes de l'Optimot
El verb amenaçar és transitiu, és a dir, porta complement directe: Aquests núvols amenacen pluja. Però, a més a més, pot regir complements introduïts per les preposicions amb o de o la conjunció que seguida d'una oració. Exemples: El va amenaçar amb una arma blanca. La van amenaçar amb l'expulsió [...]
89. Preposició en expressions de lloc: a o en?
Font Fitxes de l'Optimot
Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb. 1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un [...]
90. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / el primer en arribar, el primer a arribar o el primer d'arribar?
Font Fitxes de l'Optimot
l'última en/a/de llevar-se. Va ser l'únic en/a/de no voler admetre que s'havia equivocat. No obstant això, en registres formals és preferible fer servir les preposicions a o de. Per exemple: Sigues el primer a tastar el nou menú de degustació. Els últims d'arribar a la meta només rebran un diploma [...]
Pàgines  9 / 206 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>