FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va darrere un verb acabat en vocal altra que u o d'un pronom feble acabat en vocal, llevat el cas en què el segueixi el pronom hi. Porta'n un. Dona-me'n un. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix l'article en en singular davant un nom començat en vocal o h. N'Antoni i en Joan. N'Alemany i en Pujol. Forma que revesteix l'article na en singular davant un nom començat en h o en vocal altra que i o u febles. N'Aina i na Isabel. [...]
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:
Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.
Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Per exemple:
Li donaré quatre pomes (Donaré quatre pomes a la Maria).
Quan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe en, la combinació que s'obté és li'n. Per exemple:
Li'n donaré quatre [...]
Símbol que, en el nom de certs composts, serveix per a indicar que un substituent d'una molècula (anomenat immediatament després del símbol) resta unit a un àtom de nitrogen d'aquesta, com per exemple en el cas de la N,N-dimetil formamida. Hom acostuma a posar aquest símbol en cursiva. [...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.