1.
'n
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va darrere un verb acabat en vocal altra que u o d'un pronom feble acabat en vocal, llevat el cas en què el segueixi el pronom hi. Porta'n un. Dona-me'n un. [...]
|
2.
n' 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan precedeix un verb començat en vocal o h o el pronom hi. N'ha comprats dos. No n'hi veig cap. [...]
|
3.
n' 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix l'article en en singular davant un nom començat en vocal o h. N'Antoni i en Joan. N'Alemany i en Pujol. Forma que revesteix l'article na en singular davant un nom començat en h o en vocal altra que i o u febles. N'Aina i na Isabel. [...]
|
4.
Aprofita l'avinentesa i ves-te'n o Aprofita i ves-te'n?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:
Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.
Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
|
5.
Ortografia de 'n'
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]
|
6.
Combinacions de dos pronoms: li'n o n'hi?
Font
Fitxes de l'Optimot
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Per exemple:
Li donaré quatre pomes (Donaré quatre pomes a la Maria).
Quan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe en, la combinació que s'obté és li'n. Per exemple:
Li'n donaré quatre [...]
|
7.
N-
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Química
Forma prefixada que es fa servir per a indicar un substituent que es troba unit a un nitrogen en un compost. [...]
|
8.
n-
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Química
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que la cadena hidrocarbonada d'un compost no té ramificacions i és lineal. [...]
|
9.
N
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Símbol d'un determinant antigènic dels eritròcits, que forma part del sistema MNS. [...]
|
10.
N
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Símbol que, en el nom de certs composts, serveix per a indicar que un substituent d'una molècula (anomenat immediatament després del símbol) resta unit a un àtom de nitrogen d'aquesta, com per exemple en el cas de la N,N-dimetil formamida. Hom acostuma a posar aquest símbol en cursiva. [...]
|