FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
veritat. Per respecte a la santedat del temple. El respecte a la paraula donada. El respecte a si mateix. Tenien un gran respecte per les lleis. Consideració de la superioritat de força de quelcom que ens porta a no afrontar-ho, a no exposar-nos a la seva acció. Infondre algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tècnic. Manera com un hom expressa el pensament per mitjà de la paraula. No entenc aquest llenguatge: no tens raó de parlar així. Llenguatge culte, groller. Expressió del pensament per mitjà de signes. El llenguatge signat de les persones sordes. Manifestació dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'intel·ligència, anar d'acord. Amb mitja paraula ens entenem ell i jo. Em vaig entendre amb el seu pare. Són dos que s'entenen. com s'entén? Interrogació que denota l'enuig que causa el que hom veu, sent, etc. no entendre's de raons [o no entendre's de romanços] Actuar sense escoltar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
català deriva del llatí. La paraula concert té diferents significats, però tots deriven del seu ús musical. Les conseqüències que es deriven d'una mala decisió. Un mot, tenir l'origen en un radical o en un altre mot. Els mots blader i bladar deriven de blat. El mot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mot Exigir-li de complir la paraula. mot a mot [o mot per mot] Reproduint el text amb total exactitud. Traduir mot a mot. Repetir alguna cosa mot per mot. no dir mot No dir res. no poder treure mot a algú No poder-lo fer parlar. no tornar mot No tornar resposta. Vers d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb. el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat. el verb encarnat El Fill de Déu fet home. Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Mancar a la fe donada, jurada. Jurar per sa fe. A fe d'home honrat. Fidelitat a algú. El vassall devia fe al seu senyor. a bona fe [o a fe, o a fe de Déu, o a fe de cristià, o a fe de món, o per ma fe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. picar-se el mar El vent, alçar-hi petites onades. Ofendre's per una paraula, una actitud, etc. Potser es picarà, però no vull estar-me de dir-li-ho. Vanar-se. Picar-se d'espavilat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cabells, les dents. Perdre la paraula. Perdre la salut, la força. Perdre la paciència. Perdre el seny. Perdre la gana, l'apetit, la son. Perdre la memòria, el record d'una cosa. Perdre la fe, l'esperança. Perdre el bon humor. Perdre una obra interès. Perdre una roba el color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a raons Conversar1. Baralles de paraula. Cercar, buscar, raons. Si dius això, hi haurà raons. Facultat de raonar, de discórrer, de discernir la veritat. L'home està dotat de raó. Tenir ús de raó. raó pura Raó que procedeix sense elements empírics. [...]
