Resultats de la cerca frase exacta: 590
Diccionari de la llengua catalana
|
41.
camallada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop a la cama. M'he donat una camallada que encara em fa mal. Gambada. [...]
|
|
42.
engavanyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m'engavanya qui-sap-lo. [...]
|
|
43.
panxó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fart¹. M'he fet un panxó de figues. Fer-se un panxó de riure. [...]
|
|
44.
atabalar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar el cervell (d'algú), marejar, amb sorolls o sons. No paren de cridar tot el dia: m'atabalen, aquestes criatures! El soroll del taller atabala el veïnat. Me n'han fet, de preguntes! M'han ben atabalat.En Joan s'atabalava amb tantes preguntes. [...]
|
|
45.
acorar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matar (una bèstia) traspassant-li el cor. Degollar (una bèstia). Adolorar . Altre temor m'acora. [...]
|
|
46.
rufagada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ventada violenta. Una rufagada se m'emportà la roba de les mans. Una rufagada d'ira. [...]
|
|
47.
rural
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als camps. M'agrada més la vida rural que la urbana. Propietat rural. [...]
|
|
48.
estroncar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d'una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts. M'ha sortit molta sang, però ja se m'ha estroncat. Estroncar-se una font. Estroncar-se un parlament, un discurs. Estroncar-se una font d'ingressos. [...]
|
|
49.
afaitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raure (el pèl, una zona que té pèl, especialment la barba i el bigoti). Li ha afaitat el cap. Va afaitar la barba del noi. Raure la barba i el bigoti (a algú). El barber m'afaita dos cops per setmana. Avui no m'he afaitat. afaitar els diners a algú Prendre'ls-hi [...]
acorar1
|
|
50.
amoïnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]
|
acorar1
1 1 v. tr. [LC] Matar (una bèstia) traspassant-li el cor.
1 2 v. tr. [LC] Degollar (una bèstia).
2 tr. [LC] Adolorar . Altre temor m'acora.