Resultats de la cerca bàsica: 367

111. apofàntic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Susceptible d'ésser qualificat de ver o de fals. Enunciat apofàntic. [...]
112. boscater boscatera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fa llenya al bosc. En numism., fals. Moneda boscatera. [...]
113. indiferentisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'indiferència, especialment tocant al que és ver o fals. [...]
114. moneder 2 monedera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fabrica moneda. moneder fals Persona que fa moneda falsa. [...]
115. pseudònim -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que amaga el seu nom sota un nom fals. Un autor pseudònim. D'un autor pseudònim. Un llibre pseudònim. Nom fals emprat per un autor en lloc del seu. Prendre un pseudònim per amagar l'autònim. [...]
116. constatatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que proporciona informació factual i és susceptible d'ésser ver o fals. [...]
117. prompte 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aviat. La Rut s'adonà ben prompte que el document era fals.  [...]
118. supositici -ícia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és suposat, fingit o fals. Uns poemes signats amb nom supositici. [...]
119. argúcia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Argument fals formulat amb habilitat. Un discurs farcit d'argúcies i mitges veritats. [...]
120. perjurar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jurar en fals. Jurar insistentment. Ell jura i perjura que no ho farà. [...]
Pàgines  12 / 37 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>