Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

pa

1 1 m. [HO] [LC] Aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment el fet amb farina de blat. Pa d'ordi, de sègol, de barreja. Pa tou, del dia. Pa dur, sec. Pa blanc, morè, negre. Pa integral. Pa de munició. Pa beneït. Sucar pa amb vi. Menjar pa sol, tot sol. Pa ratllat, torrat. Pa ullat. Condemnar algú a pa i aigua.
1 2 m. [HO] [LC] Peça de pa, de forma i pes determinats, que resulta de cadascuna de les porcions de pasta que es posen al forn. Un pa de mig quilo. Un pa de barra, de crostons, de motlle, de pagès. Llescar pa.
1 3 [LC] pa a taleca Provisió de menjar que hom s'emporta d'excursió, a menjar fora de casa. Demà ens emportarem pa a taleca a la platja.
1 4 [HO] [LC] pa alís [o pa àzim] Pa sense llevat.
1 5 [HO] [LC] pa clotós Pa ullat.
1 6 [HO] [LC] pa d'àngel Làmina molt prima de pa àzim amb la qual es fan les hòsties, s'envolten alguns torrons, etc.
1 7 [HO] [LC] pa de motlle Pa quadrangular i allargat que s'obté coent la pasta en un motlle metàl·lic.
1 8 [HO] [LC] pa de pessic Pa fet amb farina, ous i sucre, de molla esponjosa i fina.
1 9 [LC] pa de puja Pa que hom dona a certs forns pel treball de coure els pans que hom hi porta a coure.
1 10 [LC] pa eixut Pa que no és del dia.
1 11 [RE] pa supersubstancial Hòstia consagrada.
2 1 m. [LC] com pa beneit Abundantment i amb gran facilitat. Donar, repartir, una cosa com pa beneit. Vendre's com pa beneit.
2 2 [LC] de quin pa fa rosegons! Expressió que s'aplica a algú que menysprea una cosa valuosa.
2 3 [LC] ésser pa i mel Venir molt a propòsit.
2 4 [LC] ésser de pa sucat amb oli Ésser molt fàcil, de poca consistència, de poc valor.
2 5 [LC] haver fet algú un pa com unes hòsties Ponderar el mal èxit d'una empresa.
2 6 [LC] no tenir un pa a la post Ésser molt pobre.
2 7 [LC] tenir pa a l'ull No veure una cosa evident.
2 8 [LC] per un tros de pa loc. adv. A canvi d'una cosa de poc valor.
3 1 m. [LC] Conjunt dels mitjans de subsistència d'algú. Guanyar-se algú el pa amb la suor del seu front. Assegurar el pa a algú. Donar pa als obrers.
3 2 [LC] ésser el nostre pa de cada dia Ésser una cosa que s'esdevé quotidianament, molt freqüentment.
3 3 [LC] [RE] pa de vida Eucaristia.
3 4 [LC] prendre el pa d'algú Fer-li perdre els mitjans de subsistència.
3 5 [LC] treure's el pa de la boca per algú Privar-se del necessari per donar-li de què viure.
4 1 m. [AGR] [HO] [LC] Massa d'algunes substàncies comparable al pa. Un pa de cera. Pa de bresques.
4 2 m. [LC] per ext. Hi havia un pa de boira.
4 3 [LC] pa de figues [o pa de figa] Massa de figues seques molt atapeïdes i capolades, sovint barrejades amb ametlles i nous trencades.
4 4 [LC] pa de terra a) Massa compacta de terra.
4 4 [AGF] pa de terra b) Tros de terra que es deixa adherida a les arrels de les plantes que han d'ésser trasplantades.
5 m. [AR] Full molt prim d'un metall preciós batut, que se sol guardar entre fulls de paper i serveix per a cobrir certs objectes. Pa d'or. Pa d'argent.
6 m. [AR] Plataforma petita del torn de terrisser, on es posa el pa de fang a treballar.
7 m. [GG] pa de sucre Turó rocós modelat sobre roques cristal·lines, de cim rodonenc i parets curvilínies però molt rostes, propi de certes zones tropicals.
8 1 m. [BOS] pa de conill Barballa 1.
8 2 [BOS] pa de corb Frare del romaní.
8 3 [BOS] pa de cucut Herba del gènere Oxalis, de la família de les oxalidàcies, de fulles trifoliolades, amb els folíols cordiformes, que es pleguen a la nit.
8 4 [BOS] pa de cucut comú Pa de cucut amb tiges fulloses i flors grogues, que viu en els horts (Oxalis corniculata).
8 5 [BOS] pa de cucut de bosc Pa de cucut amb fulles totes basals i flors blanques o un xic rosades, que viu als boscos ombrívols de muntanya (Oxalis acetosella).
8 6 [BOS] pa de granotes Llentia d'aigua.
8 7 [BOS] pa de moixó [o pa de pastor] Crespinell gros.
8 8 [BOS] pa de porc [o pa porcí] Ciclamen baleàric.
8 9 [BOS] pa eixut Herbafam.
9 m. [ZOI] pa de gavina Esponja de la classe de les demosponges, de color clar, utilitzada com a defensa per certs crancs, que es col·loquen damunt seu (Suberites massa).
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions