Tant escalfar i entrenar com escalfar-se i entrenar-se són formes adequades, encara que es fan servir en contextos diferents segons quina sigui l'estructura lingüística del conjunt.D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura t [...]
Tant fitnes cardiovascular, com cardiofitnes, com, en certs contextos, càrdio (tots tres, noms masculins) es consideren formes adequades; en canvi, no es consideren adequades les formes creades sobre*fitness. Els motius de la tria de fitnes cardiovascular, cardiofitnes i càrdio són els següents:- P [...]
Tant fitnes (nom masculí), com condició física (nom femení), com forma (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *fitness i *condicionament físic.- El fitnes (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TER [...]
Tant futbolgolf com futgolf es consideren denominacions adequades, tot i que tenen sentits una mica diferents; en canvi, les grafies *futbol golf i *footgolf no es consideren formes adequades.Els motius d'aquesta tria són els següents:- Pel que fa a futbolgolf:. S'escriu junt perquè és un nom compo [...]
Tant marxa aquàtica i marxa aquàtica costanera (noms femenins) com senderisme aquàtic (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una person [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té relativament molt poca amplària. Un carrer estret. Passar per un forat molt estret. Aquesta cinta és massa estreta: la voldria més ampla. Que indica poca amplitud de criteri, poca comprensió de la realitat. Té un cervell estret i no accepta cap idea renovadora [...]
Es considera que les formes adequades són mitjapunta (escrit com una sola paraula) i mig centre (escrit com dues paraules); en canvi, no es consideren adequades les formes *mitja punta (separat) ni *migcentre (junt).- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'In [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un criteri personal, prescindint del magisteri de l'Església, que es practica en el protestantisme. Prova escrita o oral a què és sotmès un candidat per a declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir un grau, un càrrec, l'aprovació d'una assignatura, etc. [...]
Molts dels noms dels principals esports de pilota tenen origen anglès, perquè la majoria d'aquests esports van quedar regularitzats en països de parla anglesa durant el segle XIX o l'inici del segle XX, i va ser des d'aquests països que es van escampar per Europa.El tractament que el català dona en [...]
