1.
engrillonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar grillons (a algú). [...]
|
2.
engrillonar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
engrillonar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [posar grillons] engrillar, aherrojar. [...]
|
4.
aherrojar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [aprisionar con hierros] ferrar, engrillonar, encadenar. 2 [encarcelar] empresonar. 3 fig oprimir, sotmetre. [...]
|
5.
engrillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 engrillonar. v pron 2 [grillarse] grillar intr, grifolar intr. 3 amer [el caballo] abaixar el cap, acotar-se. [...]
|
6.
esclavitzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
asservir subjugar enjovar encativar encadenar(fig.) endogalar engrillonar desllibertar, privar de llibertat. Un poble desllibertat. tiranitzar sotmetre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
sotmetre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
i apoderà els enemics. doblegar, obligar algú a fer allò que es resistia a fer. engrillonar(fig.) esclavitzar(->) Cp. domtar (fig.) 2 Lliurar a la decisió d'algú o a l'acció d'alguna cosa. proposar. Proposar una esmena de llei al parlament. deferir. Deferir una qüestió a una [...]
1 Posar algú o alguna cosa en estat de subjecció. asservir subjugar, literalment, posar sota el jou. endogalar o posar el dogal al coll (fig.). Endogalar algú amb deutes. Endogalar un poble. enjovar (fig.) encadenar (fig.) supeditar. Els majors oprimien i supeditaven els menuts. apoderar. Vencé i apoderà els enemics. doblegar, obligar algú a fer allò que es resistia a fer. engrillonar (fig.) esclavitzar (→) Cp. domtar (fig.) 2 Lliurar a la decisió d'algú o a l'acció d'alguna cosa. proposar. Proposar una esmena de llei al parlament. deferir. Deferir una qüestió a una comissió d'experts. 3 (sotmetre's pron.) rendir-se o retre's. Retre's a discreció. corbar-se (fig.) o doblegar l'esquena (fig.) ajupir-se (fig.) ajeure's a la voluntat d'altri passar per l'adreçador lliurar-se a la mercè (d'algú) adaptar-se o acomodar-se conformar-se resignar-se obeir (→) Ant. Alçurar-se. Rebel·lar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |