1 1 f. [LC] Part extrema d'una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten. Retallar les vores d'un full. Les vores d'una ferida. Acostar-se a la vora d'un precipici. 1 2 f. [HIG] En heràld., línia que limita l'escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa. 1 3 f. [LC] Terra que hi ha a l'un i a l'altre costat del mar, d'un llac, d'un riu. A les vores del Mediterrani hi ha poblacions importants. Li agradava passejar per la vora del llac. 2 1 f. [IT] [LC] Part extrema d'una peça de roba doblegada i cosida. Fer una vora a un vestit. Una vora ampla, estreta. 2 2 [IT] vora elàstica Part extrema d'una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça. 2 3 f. pl. [IT] Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça. 3 1 prep. [LC] Prop 1. Ja érem vora casa. Vora seu. 3 2 [LC] a la vora loc. adv. A prop. Vaig sentir el que deien perquè eren molt a la vora. 3 3 [LC] a la vora de [o vora de] loc. prep. Prop 1. A la vora d'aquí hi ha una font. Seurem vora de l'escenari.
