Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

desdir

[2a pers imper: desdigues o desdiu]
v intr
1 [no ésser adient] desdecir.
2 [desentonar, no harmonitzar] desdecir. La germana gran desdiu de les altres, la hermana mayor desdice de las demás.
3 a desdir [en gran quantitat] en abundancia.

v pron
4 [canviar d'idea] desdecirse.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions