FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de sorolls seguits que produeixen alguns materials com la llenya o el carbó en cremar-se. Els espetarrecs que surten de la llar de foc fan companyia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que atia. Barra metàl·lica d'una certa llargària, acabada generalment en forma de ganxo, que és emprada per a atiar el foc de les fornals, de la llar de foc, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte a propòsit per a arrambar-hi alguna cosa o arrambar-s'hi. Ampit o barana d'un balcó, d'una escala, etc. Tió més gros que hom posa a la llar per arrambar-hi els altres tions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banc llarg amb respatller ample. Asseguts a l'escó, prop de la llar. Lloc d'un parlament on s'asseuen els parlamentaris. Els escons dels diputats. Representació obtinguda en unes eleccions. La dreta ha perdut molts escons. [...]