FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent d'aire que s'estableix al llarg d'una xemeneia i que fa que es renovi l'aire d'una llar, d'un fogar, etc. Aquesta xemeneia no té prou tiratge. En impremta, en litografia, etc., acció de tirar. Fer un tiratge de cinc mil exemplars. Conjunt d'exemplars tirats. tiratge a part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer de nou (allò que havia estat desfet, que era mal reeixit, etc.). Va refer la novel·la dues vegades. El paleta refarà en part la llar de foc. Reparar 1. Refer la punta d'una eina. Refer la salut. Refer-se d'una malaltia. [...]
Prestació assistencial de dret subjectiu, complementària a la pensió de viduïtat, per a les persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar habitual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més viu, donar més vida (a alguna cosa). Avivar el foc de la llar. Avivar una conversa. Aquesta pluja ha avivat les plantes. Amb el vent, s'avivà la foguera. Avivar-se una conversa, una discussió. avivar un color Fer-lo més brillant. En un menjar, criar-s'hi cucs o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de llenya o de carbó reduït per la combustió a l'estat de carbó ardent. Si voleu encendre la pipa, ací teniu els molls i agafeu una brasa de la llar. Estava vermell com una brasa. a la brasa Damunt les brases. Aquestes costelles són fetes a la brasa. Carn a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l'incendi. Abrandava els troncs de la llar. Fer créixer (un foc, un incendi). El vent va abrandar el foc. Posar-se en combustió viva. Furgaven amb unes forques i els tions s'abrandaven. Inflamar, animar d'una passió. Les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esmocar (un llum). Espavilar un llum d'oli. Fer que (un llum, una foguera, una brasa, etc.), es revifi, atiant, remenant, netejant. Espavilar la llar de foc. Avivar l'enteniment, l'enginy (d'algú). Fes-lo anar a ciutat: això l'espavilarà. Adquirir vivor d'enteniment, d'enginy. Aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cremar superficialment (una substància orgànica), escalfar al foc (una substància) fins a canviar-ne el color o la textura, fins a separar-ne els ingredients volàtils. Torrar pa a la llar. Torrar castanyes, avellanes, cafè. Bronzejar 2. El vent i la neu li han torrat el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, conté l'aire suficient per a respirar-hi una persona. campana de la xemeneia [o campana de fums] Part inferior d'una xemeneia, sobre els fogons de la cuina, la llar, etc. fer campana Deixar d'assistir a una classe, a l'escola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fogar d'un forn, d'una caldera. Llar. Lloc on hi ha i des d'on irradia, es propaga, exerceix la seva influència, un mal, una malaltia encomanadissa. Un fogar de supuració. Un fogar d'infecció. Un fogar de corrupció. Un fogar d'intrigues. Un fogar de civilització. [...]
