Resultats de la cerca bàsica: 204
|
1.
locució
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma particular de llenguatge. Manera d'expressar-se. Una locució viciosa. Té una locució defectuosa. Grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d'un sol mot. Locució nominal, verbal, adverbial, conjuntiva, prepositiva. [...]
cullera
|
|
2.
locució
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Comunicació. Audiovisuals
Acció de comunicar verbalment una informació o la relació d'un esdeveniment, especialment per ràdio o televisió. [...]
|
|
3.
locució
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Manera d'expressar-se. [...]
|
|
4.
locució
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Combinació estable de dos o més mots que tenen el valor sintàctic i semàntic d'un sol mot. [...]
|
|
5.
locució
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d'un sol mot. [...]
|
|
6.
locució
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f locución. [...]
|
|
7.
La locució causal ja que
Font
Fitxes de l'Optimot
Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:
Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?
Més recent és l'ús d'aquesta locució en [...]
|
|
8.
locució
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
expressió, frase. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
embarbussadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb locució embarbussada. [...]
|
|
10.
enxampurradament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb locució enxampurrada. [...]
|
cullera
1 f. [ED] [IMI] [LC] Estri, generalment de metall o de fusta, que té la forma d'una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval, la qual serveix per a prendre una porció del contingut d'un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca. Una cullera i una forquilla d'argent. Culleres de fusta de boix.
2 1 f. [ML] Recipient troncocònic o cilíndric de planxa, recobert interiorment de material refractari, que serveix per a transportar la fosa o l'acer líquid del gresol, forn o convertidor als motlles o lingoteres. Cullera de fonedor.
2 2 f. [MI] Recipient cilíndric amb vàlvula al fons, emprat per a buidar l'aigua, el fang o els detrits d'una perforació mitjançant el mètode del cable.
2 3 f. [AGP] Estri de pescar que consisteix en un mànec llarg de fusta a l'extrem del qual hi ha dos ferros formant forca que sostenen una bossa de xarxa.
2 4 f. [IMF] Eina semblant a una barrina que té la punta en forma de paleta còncava de vores tallants, emprada pels esclopers per a buidar l'esclop.
2 5 f. [OP] En les màquines excavadores i carregadores, accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment per a treballs d'excavació i de moviments de terra.
3 f. [AR] En pint. industrial i decorativa, petita àrea que ha restat sense pintar per oblit.
4 f. [LC] [ZOO] Ànec cullerot.
5 f. pl. [BOS] [LC] culleres de pastor Pinya de Sant Joan.