1.
enclavar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar (una cosa o part d'una cosa) en un forat practicat en una altra de manera que hi resti fortament subjectada. Fixar (un ormeig) al fons de l'aigua amb pedres o ploms perquè el corrent no se l'emporti. Ficar un clau fins a la carn en el peu (d'un animal de peu rodó) en ferrar-lo. [...]
|
2.
enclavar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
enclavar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [clavar] enclavar. 2 [traspasar] travessar, traspassar. 3 veter enclavar. [...]
|
4.
enclavar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [clavar] enclavar. 2 [un cavall] enclavar. 3 mar [un ormeig] fijar en el fondo. [...]
|
5.
enclavar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fixar. 2 ferir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
enclavament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enclavar; l'efecte. Territori enclavat dins un altre amb característiques geogràfiques, administratives o polítiques diferents. enclavament lingüístic Àrea on es parla una llengua distinta de la de la zona circumdant. Massa de mineral o de roca inclosa en [...]
|
7.
ancorar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aferrar, assegurar la nau amb les àncores. fondejar sorgir Cp. enclavar: fixar un ormeig de pesca al fons de l'aigua amb pedres o ploms. Ant. Salpar. Desancorar. Llevar l'àncora. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
clavar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [poner clavos] clavar. 2 [introducir una cosa con punta] clavar. 3 veter enclavar. 4 [sujetar con clavos] clavar. Clavar la tapa de una caja, clavar la tapa d'una caixa. 5 [una piedra preciosa] clavar. Clavar un rubí en oro, clavar un robí en or. 6 fig [los ojos, la mirada, etc] clavar [...]
|
9.
clavar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ficar, enfonsar. Fer entrar un clau o una altra cosa dins d'un cos sòlid. reclavar, tornar a clavar. enclavar, ficar una cosa en un forat practicat en una altra. enfonsar. Enfonsar una estaca a terra. enfornar, íd. collar, clavar un cargol. clavillar, posar clavilles. clavetejar, guarnir [...]
|
10.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap(a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau(a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un [...]
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar (amb un ganivet) dardar (amb un dard) arponar (amb un arpó) afitorar (amb una fitora) escorxar pelar escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap (a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext.→ afectar, ofendre. 3 (ferir-se pron.) prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |