Resultats de la cerca bàsica: 13

Diccionari de la llengua catalana
1. greuge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort. Els greuges que en tinc rebuts són incomptables. Greu motiu de queixa. Prendre's una cosa en gran greuge. Tenir greuges contra [...]
2. desgreuge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reparació d'un greuge. [...]
3. greujós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Queixós d'un greuge. [...]
4. inferir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (una conseqüència). D'aquests indicis podem inferir que ell és el culpable. Causar o fer (un greuge, una ofensa, una ferida, etc.). [...]
5. venjatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa. Un home venjatiu. Un comportament venjatiu. [...]
6. satisfactori -òria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que satisfà, especialment un dubte, un clam, un greuge. Una explicació satisfactòria. La seva conducta és satisfactòria. [...]
7. satisfacció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de satisfer. La satisfacció d'un desig. Estat de qui està satisfet. La satisfacció dels pares dels infants premiats. Un motiu de satisfacció. Van resoldre l'afer a satisfacció de tothom. Acte pel qual s'obté la reparació d'un greuge, d'una ofensa [...]
8. venjança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L'ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d'algú. Prendre venjança d'una ofensa. Demanar, cridar [...]
9. revenja
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de revenjar-se. La revenja d'una derrota. Prendre algú la seva revenja. M'has guanyat, però hem de fer un partit de revenja. en revenja En compensació del greuge sofert. Tu el difames: ell, en revenja, diu penjaments de tu. [...]
10. agreujar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquesta nit. Inferir un greuge (a algú). Si us dic alguna cosa que us agreugi, perdoneu-me. [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>