FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cada pis. pilar coronat Pinacle que es forma generalment en dipòsits incoherents, d'origen morènic, volcànic, etc., a la punta del qual es manté un bloc rocós que, temporalment, protegeix de l'erosió els vessants quasi verticals del pinacle. En una mina, massa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encendre (alguna cosa que cremi amb flama). La metxa serveix per a inflamar la pólvora de la mina. L'amor, el zel, que inflamen el seu cor, el seu ànim. S'ha inflamat el petroli del llum. Causar una inflamació (en un òrgan). Esdevenir afectat d'inflamació. Se m'han inflamat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
solució o la mescla que la conté. Procés mitjançant el qual és incrementada la quantitat de substància present en una unitat, de massa o de volum, de la solució o mescla que la conté. Tractament del mineral, tal com surt de la mina, per a destriar la mena de la ganga i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part lateral d'una muntanya. Paret d'una mina o d'una excavació. Situat a un costat. Les parts costeres. fer coster No encertar el blanc. Primer i darrer dels taulons que se serren d'un tronc. Grup de sis fulls de paper defectuós que antigament es posava a la part superior i a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una mina o mines (en un terreny, sota una fortificació, etc.). Van minar el mur i el feren saltar amb dinamita. Una roca que el mar ha anat minant. Arrencar (el mineral) d'un jaciment. Col·locar mines explosives (en un lloc). Preparar la ruïna (d'algú o d'alguna cosa). La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cercle lluminós pintat al voltant del cap d'una imatge santa. Contorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada. Cercle lluminós que envolta un objecte. Llum blavosa que apareix al voltant de les llànties quan l'aire de la mina conté grisú. Glòria que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sòcol. Gruix de roques estèrils que hi ha entre la part explotable d'una mina i la superfície. Conjunt de roques impermeables que cobreixen un jaciment de petroli o de gas natural. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquestes es van diversificant i superposant a conseqüència dels canvis climàtics que es produeixen amb l'altitud. Estatge alpí, subalpí, nival. estatge d'una mina Conjunt de labors mineres situades en un mateix nivell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure d'una posició fixa per tracció, succió, etc. Extreure una dent, un queixal. Extreure una espina ficada a la carn. Extreure pedra d'una pedrera. Extreure carbó d'una mina. Separar, treure, d'una substància (un dels seus elements o components) per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trenc d'onades Arran de mar. Terreny desigual i obert entre muntanyes. Obertura erosiva feta per l'aigua d'inundació d'un riu o d'una riera al dic natural que limita la llera per on s'escolen les aigües. Lloc on treballen en una mina o una pedrera. [...]
