FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba estolonífera de la família de les labiades, de fulles el·líptiques lluents, les inferiors en roseta, i de flors blaves, amb la corol·la d'un sol llavi, disposades en inflorescència terminal força laxa, pròpia de la muntanya mitjana humida (Ajuga reptans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liquen de l'ordre de les artonials, que abunda localment als penya-segats marítims poc assolellats (Roccella phycopsis i espècies afins). Matèria colorant, vermella o porpra, extreta dels líquens del mateix nom, usada a l'edat mitjana per a tenyir draps preciosos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavall de mitjana qualitat, més fort que els de sella i més lleuger que els de tir, que servia per a la guerra i per a la caça i solia ésser cavalcat pels escuders. Cavall de treball, especialment de mala mena, vell, dolent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'edat mitjana, noble que havia rebut l'orde de cavalleria. Cavaller aventurer, de ventura. El cavaller d'una dama. cavaller errant Cavaller que recorria el món per redreçar torts, protegir els febles, desafiar cavallers cèlebres en honor de la seva dama, etc. cavaller salvatge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells rapinyaires diürns, de mida mitjana o petita, amb el bec corbat i oscat, d'ales estretes i punxegudes i la cua llarga, que comprèn quatre famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cep d'una varietat que dona raïm de grans grossos i ovalats. Raïm de cep moscatell. Vi dolç i perfumat que es fa amb raïm moscatell. Prendre una copeta de moscatell. Prunera d'una varietat que dona prunes de color groc i de grandària mitjana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tub de vidre eixamplat en la seva part mitjana que, omplert de líquid per succió o per immersió, no el deixa anar fins a treure el dit amb què s'ha obturat el seu extrem superior, i serveix per a transvasar volums coneguts de líquid. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una vocal baixa. vocal central Vocal que s'articula amb el cos de la llengua entre la posició que correspon a les vocals anteriors i la posició que correspon a les vocals posteriors. vocal lliure Vocal no seguida per una consonant en una síl·laba. vocal mitjana Vocal que s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba penjant amb què es cobreix una porta, una finestra, una prestatgeria, un llit, etc. Tirar la cortina. Descórrer la cortina. A l'edat mitjana, tela generalment fosca decorada amb escenes de caça, galants o mitològiques, o ornamentacions, a imitació dels [...]
