51.
pan
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
integral. 35 pan porcino bot [pamporcino] ciclamen baleàric. 36 pan rallado pa ratllat. 37 pan tierno pa tou. 38 pan tostado pa torrat. 39 por un pedazo de pan fig i fam per un tros de pa. 40 ser pan comido fig i fam [ser muy fácil] ésser bufar i fer ampolles, ésser peix al cove. [...]
|
52.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ple aire. 18 azotar el aire fig donar cops a l'aire. 19 cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires. 20 cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents. 21 cogerlas (o matarlas) en el aire fam [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol. 22 con un pie en el aire [un negocio] en [...]
|
53.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un vaso de agua fam com aquell qui res, com bufar i fer ampolles. 70 cubrir aguas [edificio] cobrir, posar la teulada. 71 dar un agua [a la ropa] fer una ensabonada [lleugera]. 72 dar un agua [con lavadora] fer una passada. 73 del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo no et fiïs d [...]
|
54.
recordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) refrescar la memòria(d'algú) bufar a l'orella(d'algú) fer avinent, fer present, recordar. retreureo retraure, recordar a algú una cosa que hom vol que es recordi. No puc oblidar-ho: sempre m'ho retreuen. clavar (o tirar, o fer petar) per la cara (o pels bigotis) (a algú, una cosa), retreure-la-hi. 3 [...]
|
55.
fàcil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
treballar, o pintar, o cosir, etc.) vendre's (una cosa) com pa beneït, ésser fàcil de vendre. ésser un joc(una cosa per a algú) ésser una cosa (o un joc) de poques taules ésser (una cosa) pa i mel ésser peix al cove ésser com donar palla a la mula ésser més fàcil que beure's un ou ésser bufar i fer [...]
|
56.
vent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, giscao taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. griso griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogonyo blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament [...]
1 → ventada. advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que dura poca estona. brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta). brisot, brisa forta. oratge, oratgell, oratjol, vent de terra. terral, íd. terraló, terral suau. terralada, terral fort. marinada o foranell, vent de mar. vent pluig, vent que porta pluja. brianxa, ventet fi i fresc. airàs o airot, vent molestós. brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern. brisca, airet molt fi i fresc. broixina, aire fred. llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell. brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. gris o griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu. traganeu o draganeu, íd. venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent. huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat. torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu. rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori. prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes. monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO. simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc. cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats. tifó, cicló dels mars de la Xina. 2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen: Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees. Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet). Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix). Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau). Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre. Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau). Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni. Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau). 3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble). Fer vent: → ventejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |