Resultats de la cerca bàsica: 686
|
31.
Participi d'alguns verbs acabats en '-oldre': 'absolgut' o 'absolt'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
|
|
32.
Participi dels verbs acabats en '-cloure': 'concluït', 'conclogut' o 'conclòs'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut)
[...]
|
|
33.
venir [o vindre]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arribar. revenir, tornar a venir, retornar. comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar. sortir, en frases com d'on surts, ara? acudir(->) provenir(->) resultar. 2 procedir. caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres. [...]
|
|
34.
Verbs que es conjuguen com 'beure': 'bec', 'begui', etc. / Verbs amb formes velaritzades
Font
Fitxes de l'Optimot
temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:
Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Passat simple
Imperfet de subjuntiu
Participi
caic
caigui
caigué
caigués
caigut, caiguda
vinc
vingui
vingué
vingués
vingut [...]
|
|
35.
empresa participada, societat participada
/ Participi com a modificador del nom: participat, participada
Font
Fitxes de l'Optimot
Generalment, els participis que poden modificar un sintagma nominal provenen de verbs transitius, però hi ha algun cas especial en què és possible fer servir participis de verbs intransitius. Així, malgrat que participar és un verb intransitiu, el seu participi es pot trobar usat per modificar un [...]
1 → arribar. revenir, tornar a venir, retornar. comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar. sortir, en frases com d'on surts, ara? acudir (→) provenir (→) → resultar. 2 → procedir. caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres. ploure (fig.). Ploure calamitats, felicitacions. 3 Venir de gust: Abellir. Apetir. Venir de grat. Venir bé: Escaure. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
36.
Construccions absolutes de participi / 'arribats a aquest punt...', 'dit això...', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
.
Passats uns segons, es va sentir l'explosió i l'edifici es va ensorrar.
A banda de valor temporal d'anterioritat, aquestes construccions de participi també poden tenir un valor causal, condicional o concessiu. Per exemple:
Vist el teu interès, un altre dia que hi anem t'avisarem ('com que veiem que hi [...]
|
|
37.
Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font
Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
|
|
38.
participi de passat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Participi que expressa un estat adquirit i una acció anterior a la del verb de l'oració. [...]
|
|
39.
participi de present
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Participi que expressa una acció simultània a la del verb de l'oració. [...]
|
|
40.
fer venir salivera
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Excitar granment l'apetit. [...]
|
1 → arribar.
revenir, tornar a venir, retornar.
comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar.
sortir, en frases com d'on surts, ara?
acudir (→)
provenir (→)
→ resultar.
2 → procedir.
caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres.
ploure (fig.). Ploure calamitats, felicitacions.
3 Venir de gust: Abellir. Apetir. Venir de grat.
Venir bé: Escaure.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana